26/1/2009 - Carles Sentís i Anfruns, de 97 anys, ha rebut aquest vespre la Medalla d'or al Mèrit en el Treball de mans del ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho. Companys de professió, personalitats diverses, amics i família han omplert de gom a gom la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya, on ha tingut lloc la cerimònia de lliurament de la condecoració. Sentís ha volgut recollir la medalla en "nom de tots els periodistes".

El degà del Col·legi, Josep Carles Rius, ha obert l'acte apuntant que aquesta és una medalla al mèrit "indiscutible", i que Carles Sentís té una biografia "única i irrepetible". El ministre del Treball i Immigració ha manifestat que "molts són els mèrits de Carles Sentís" i que al llarg de la seva vida "ha donat una lliçó de bon periodisme". Aquesta, ha dit Celestino Corbacho, "no és només una medalla al treball, sinó al bon treball".
 
Carles Sentís ha volgut donar la descripció de treball que va fer el novelista francès Honoré de Balzac: escriure és "treballar com un bou". Per això quan després d'haver viatjat pel món va tornar per ser el director de Ràdio Barcelona, Sentís va pensar que "jo vull llaurar també aquí, a casa". Sentís considera que "tots els periodistes dignes d'aquest nom són treballadors", perquè la bona feina periodística no té límits horaris. "Fins i tot quan t'afaites estas pensant, treballant, encara que l'empresari en aquest moment no t'estigui pagant", ha dit. "En nom de tots els periodistes, accepto aquesta medalla", ha conclòs.

Carles Sentís ha recollit altres premis a la seva trajectòria. El 1986 va ser guardonat amb la Creu Sant Jordi, el 1998 amb el Premi Nacional de Periodisme, mentre que també ha rebut la Legió d'Honor de França en grau de comendador.

Sentís va encetar la seva carrera periodística als anys trenta, col·laborant als diaris La Publicitat, L'Instant i La Veu de Catalunya, i en setmanaris com Mirador, on va escriure la sèrie de reportatges sobre el Transmiserià (autocars clandestins amb immigrants de Múrcia i Andalusia que viatjaven a Catalunya), després de fer-se passar per un d'ells i anticipant d'aquesta manera noves tècniques del periodisme.

Durant els anys 40, va ser corresponsal de guerra de diversos mitjans com l'ABC i La Vanguardia. Acabada la Segona Guerra Mundial, va assistir a l'alliberament del camp de concentració nazi de Dachau i poteriorment als judicis de Nuremberg. Va ser corresponsal a Nova York i París, director de l'agència Efe, del diari Tele/Exprés i de Ràdio Barcelona. Ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Segueix escribint al diari La Vanguardia.