La Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes no podia obviar de cap manera els 75 anys de Ràdio Girona i per això ha organitzat, conjuntament amb l'emissora, una exposició que recull imatges i sons d'aquests tres quarts de segle: des dels inicis de l'emissora -primer al carrer de Bonaventura Carreras i Peralta i després al de la Força- fins a l'actualitat, amb els estudis ubicats a la plaça Josep Pla de la ciutat.

La mostra es va inaugurar el 12 de febrer, amb l'assistència de més d'una cinquantena de persones -entre les quals hi havia Francina Boris, la primera veu de Ràdio Girona, i altres treballadors i col·laboradors històrics de l'emissora- i es podrà visitar a la seu del Col·legi (carrer Nou del Teatre 1, 2n 1a) fins a finals del mes de març. Està previst, així mateix, que després itineri per altres sales de les comarques gironines.
 
En la inauguració, el vicepresident del CPC-Girona, Jordi Grau -que també va estar vinculat molts anys amb l'emissora- va destacar la "gran implicació" de Ràdio Girona amb la ciutat, i el paper d'entreteniment que va tenir en els díficils anys de la dictadura franquista.

Per la seva banda, el director de Ràdio Girona, Jaume Serra, va mostrar la seva satisfacció per la col·laboració amb el CPC-Girona en l'organització de 75 anys en sons i imatges, un fet que, segons ell, demostra la integració dels professionals del món de la ràdio en el del periodisme. "Hem deixat de ser les germanetes pobres del periodisme", va assegurar. I malgrat la crisi general que planeja sobre els mitjans de comunicació, Serra es va mostrar optimista: "Hem passat èpoques molt més complicades -va dir-, i Ràdio Girona hi és, hi ha estat i, el que és més important, seguirà essent-hi en el futur".
 
1933, neix la ràdio a Girona
El 10 de desembre de 1933 es va inaugurar oficialment Ràdio Girona, EAJ 38: la primera emissora de ràdio de les comarques de Girona. Provisionalment, emetia des del número 6 del carrer de Carreras Peralta, però immediatament es va traslladar al carrer de la Força on, en paraules del periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó, “comença una accidentada trajectòria de 75 anys de relació directa amb els ciutadans. 75 anys d’informació i d’opinió, d’entreteniment i de companyia, de ressò de la vida cívica i de servei a la col·lectivitat”.
Al llarg de tres quarts de segle, Ràdio Girona s’ha fet present en els esdeveniments més rellevants de la política, l’economia, la cultura i l’esport. Els ha viscut de prop i els ha fet arribar a tothom. Així s’ha guanyat un lloc de privilegi en la memòria històrica, sonora i sentimental dels gironins. Des de l’any 1993, Ràdio Girona es troba a la plaça Josep Pla de la ciutat. Des d’allà es gestiona un projecte radiofònic de futur amb vocació comarcal que agrupa la pròpia Ràdio Girona, Ràdio Costa Brava, Ser La Selva, Ser Garrotxa i Ser Ripollès, l’emissora esportiva Ona fm i les ràdios musicals 40 Principals Girona, 40 Costa Brava, 40 Selva-Maresme, M80 Girona i Dial Girona.
Aquest recull de sons i imatges que us ofereixen el Col·legi de Periodistes i Ràdio Girona és una petita mostra d’aquests primers 75 anys que la ràdio ha viscut minut a minut.

Celebrant els 75 anys
Entre les activitats que ha organitzat Ràdio Girona per commemorar aquest aniversari destaca també l'emissió del programa La Ventana de Gemma Nierga des de Girona al mes de març. Els oients de Ràdio Girona també poden notar que es commemora l'aniversari a través dels 166 microespais que repassen els 75 anys d'història de la ràdio, amb moments destacats del passat de les comarques gironines i també de la resta de Catalunya, com l'arribada del president Lluís Companys, la publicitat de la República, el comiat de Joaquim Nadal com alcalde, la final de bàsquet de la FIBA Cup que va guanyar l'Akasvayu o els programes conduïts per dones, entre d'altres.
 
El cantautor Miquel Abras també s'ha sumat a l'aniversari de l'emissora i ha fet una versió del seu èxit Crida amb una lletra dedicada al món de la ràdio i als 75 anys de Ràdio Girona, que s'ha convertit en la "banda sonora" de l'aniversari.
 
Un dels actes més originals es farà a l'abril, quan es recrearà, com ja va passar al 1983, l'obra Susqueda,de Miquel Fañanàs, en directe. Es tracta d'escenificar radiofònicament l'obra -que descriu la situació que viuria Girona en el cas hipotètic que es trenqués la presa del pantà de Susqueda- amb la participació com a actors de diferents personalitats de la vida política, cultural i associativa. Quan es va fer aquesta recreació al 1983 es van viure moments de pànic entre alguns ciutadans, que es van creure la notícia i van abandonar les seves cases. L'endemà, la gesta apareixia a les portades dels dos diaris de la ciutat.
 
L'aniversari ha coincidit, a més, amb la presentació de la tesi doctoral Les locutores de ràdio a Catalunya, 1924-1939, de Sílvia Espinosa. Aquest treball ha servit per demostrar que durant la guerra civil l'emissora no va deixar d'emetre, com s'havia afirmat fins ara. Espinosa ha localitzat Maria Tersa, que va ser locutora de l'emissora durant la guerra i que actualment té 96 anys i viu a Barcelona.El seu testimoni ha servit per conèixer que la família de la Maria es va refugiar a les mateixes dependències de la ràdio, llavors al carrer de la Força, i des d'allà feien anar les emissions –sempre que no hi haguessin talls de llum- fins que les tropes franquistes van tancar les instal·lacions, al 1939.