El passat dissabte 22 d’octubre el Col·legi de Periodistes va iniciar la segona temporada del programa de visites guiades que organitza la Comissió de comunicació i cultura des de fa un any. Una quarantena de co·legiats/des van poder  recórrer, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), l’exposició Brangulí (Fotografies 1909-1945) acompanyats per  la coordinadora de la mostra, Susana García. Durant l’itinerari, d’una hora i mitja de durada aproximadament, García va introduir la figura de Josep Brangulí, fundador de la marca comercial fotogràfica que porta el seu cognom i que va continuar el seu fill Joaquim i un dels grans fotoperiodistes de la primera meitat del segle XX a Barcelona.

L’exposició, a càrrec de Fundación Telefónica i l’Arxiu Nacional de Catalunya –institució dipositària del llegat Brangulí--, conté unes 300 imatges del més d’un milió que es conserven de la nissaga. Distribuïdes per ordre temàtic, permeten descobrir des del Brangulí fotògraf comercial  --que rep encàrrecs d’empreses per promocionar els seus productes, establiments o espais— al reporter, que testimonia els canvis físics, socials i polítics de la seva ciutat en una època convulsa de nostra història recent. I fins i tot, el Brangulí que va esdevenir un dels pioners en la defensa professional del reporterisme gràfic, que tot just neixia aleshores,  i dels drets d’autor dels fotògrafs.

Brangulí (Fotografies 1900-1945) —que tancarà les portes el 6 de novembre—ha tingut un gran èxit de públic durant els darrers mesos al CCCB i ha aconseguit una curiós valor afegit. S’ha convertit en una exhibició “viva”. Segons la coordinadora, diversos visitants s’han reconegut ells mateixos o els seus familiars en algunes de les fotos. És el cas, per exemple, d’un nen que apareix amb el seu pare en una lleteria, a principi dels anys trenta. O d’una altra imatge, datada el 1941, on una senyora que ara té 70 anys ha reconegut ser una nena d’un anyet llavors de qui el seu pare s’acomiada alçant-la des de la finestreta d’un tren que és a punt de sortir cap a Alemanya on emigra per treballar.