Dissabte 4 de juny va tenir lloc una nova visita guiada en el marc del programa que ha posat en marxa la Comissió de Comunicació i cultura. En aquesta ocasió, un grup de col·legiats i col·legiades va tenir l’ocasió de recórrer, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’exposició Jacques Léonard. Barcelona gitana de la mà del seu comissari, Jordi Calafell. L’itinerari es va convertir en una interessantíssima descoberta: la d’un fotògraf que va saber captar amb tot el seu realisme, entre els anys 50 i els 70, una Barcelona que en aquells moments s’ocultava a les mirades: la ciutat dels gitanos.

La història de l’autor és tan apassionant com la seva obra. Nascut a París, l’any 1909, Jacques Lénoard, viatger i aventurer, es va establir a Barcelona l’any 1952 després de enamorar-se d’una gitana que vivia a les barraques de Montjuïc, Rosario Amaya, cosina de la cèlebre bailaora Carmen Amaya. Es va casar amb ella, es va instal·lar al barri de Gràcia, però no va perdre el contacte amb la família de la seva dona. Al contrari, es va submergir en el món dels seus nous parents i de la comunitat gitana barcelonina, en general, i va retratar la seva quotidianitat des de dins, amb una mirada entre fascinada i respectuosa.

L’exposició –altament recomanable-- repassa, a través d’una vuitantena d’imatges, l’activitat domèstica, en podríem dir, de Léonard. Però el llegat del fotògraf és molt mes ampli, d’uns 3.000 negatius, en dipòsit a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, un material valuosíssim, que, segons l’investigador Jordi Calafell, constitueix el fons més important sobre la cultura gitana a Barcelona del segle XX.

Paral·lelament a l’exposició, hi ha en cartellera el documental biogràfic Jacques Leónard, el payo Chac, que ha dirigit el net del fotògraf, Yago Leonard.