2/10/2010 - La Comissió de comunicació i cultura ha encetat un programa de visites guiades per a col·legiats/des a llocs d’interès, la primera de les quals ha tingut lloc a l’exposició Antifotoperiodisme, al Palau de la Virreina de Barcelona. La visita ha estat guiada pel comissari de la mostra, Carles Guerra, que ha ofert als participants una lliçó magistral del fotoperiodisme avui.

Noves pràctiques, avenços tecnològics, punts de vista diferents i agents han transformat els conceptes de la professió. Mentre hi ha qui es lamenta d’una suposada decaiguda, les nova manera d'informar i d'interpretar què pot ser notícia, plantegen un repte per a la figura del fotoperiodista.

La mostra explica com s'ha produït una revolució sobtada des de dins del sector i també des de fora, ja que imatges diferents i de nous tipus han destronat l'autoritat absoluta de les velles formes. Aquestes visions crítiques, denominades “Antifotoperiodisme” per Allan Sekula, tenen en si mateixes una història i una multiplicitat de formes.

Tradicionalment, el fotoperiodisme ha estat governat per una sèrie de tòpics: la figura heroica del fotògraf, la imatge icònica, el valor “d’allò real” i la seva representació fidel en la imatge, la missió d'informar sobre la veritat i transmetre-la a un públic distant i un compromís de defensa o de donar testimoniatge sobre fets.

L'antifotoperiodisme critica aquests clixés. Apel•la a una profunda fidelitat a la imatge, deslligada de la tradició i amb llibertat per plantejar altres preguntes, formular altres reivindicacions, narrar altres històries.

Què fan aquí els fotògrafs? Què donen per fet? Com treballen? Què s'espera d’ells? A vegades, el desig de provar la realitat ha convertit les fotografies en proves als tribunals que persegueixen els crims de guerra. Sovint, la pràctica és arxivística, fins i tot s’apropa massa al fetitxisme. O en ocasions, també un es podria preguntar si realment es necessiten les imatges.