8/7/2010 - (Jon Sicilia Bravo) La fam estacional és un fenomen que amenaça les vides de més de 600 milions de persones. Al Col•legi de Periodistes de Catalunya, Acció contra la Fam (ACF) i periodistes de diferents mitjans de comunicació han dialogat avui sobre com millorar la cobertura d’aquestes emergències silencioses.

Óscar Serrano, Responsable de nutrició i salut de l’Equip de Resposta a Emergències d’ACF, ha explicat als periodistes què és la Fam Estacional: “Un fenomen que afecta 600 milions de persones d’entorns rurals cada any, quan esgoten les seves reserves d’aliments i encara resten mesos per a la següent collita", fet que els obliga a comprar el menjar en el mercat, sovint a preus astronòmics, i a adoptar estratègies de supervivència que poden posar en perill la salut i les seves possibilitats de futur. Exactament el que està passant avui mateix en països com Níger o a la regió centreamericana del Corredor Seco (Guatemala, Hondures i Nicaragua).

Serrano, que coneix de prop diferents contextos d’emergències (enguany ja ha treballat a Haití i Níger), ha plantejat als periodistes que la crisi humanitària que provoca cada any la Fam Estacional a molts països del món no rep l’atenció dels mitjans de comunicació.

Aquestes són algunes de les reflexions plantejades durant la trobada informativa:

Adrià Bas, coordinador del programa Solidaris de Catalunya Ràdio.

- Diem que són necessaris canvis polítics per donar la volta a la situació. Però, fins a quin punt els lectors dels diaris, els oients de ràdio, etc. són conscients de la seva capacitat per pressionar als governs a fer-ho?

- Les ONG ens heu d’informar quan arribin persones d’aquests països que puguin ser interessants per als mitjans.

- Els dies mundials han perdut part del seu impacte, però encara funcionen com a argument per a poder introduir temàtiques diferents a les que són més freqüents als mitjans.

- Per aconseguir tenir impactes als mitjans, a vegades es tracta d’una qüestió tècnica. Les ONG haurien de disposar d’un mecanisme (p.ex. una pàgina web) que facilités als periodistes l’accés a imatges, talls de veu, vídeos, etc. de manera continuada.

Fidel Masreal, El Periódico.

- Les històries que arriben són les que es personalitzen, les que tenen rostre. Cal trobar l’excusa, el ganxo, per petit que sigui, que facilita als periodistes davant dels seus caps la publicació de la notícia. A partir de la visió o l’anàlisi d’un cas personal es pot arribar a explicar una situació general.

Natàlia Anguera, delegada d’Acció contra la Fam a Catalunya.

- En un moment de crisi com aquest cal tornar a guanyar la complicitat de la ciutadania. Ens hem d’adonar que a nosaltres la crisi ens afecta molt, però que a altres països ho fa d’una manera encara més dura. Per aconseguir això és necessari tenir el suport dels mitjans de comunicació.

- L’altre cavall de batalla és, evidentment, la classe política. En l’actual context de properes eleccions, tant les ONGs com els mitjans hem de ser capaços de pressionar als polítics perquè incloguin dins el seu programa electoral un posicionament responsable sobre l’Ajut Oficial al Desenvolupament.

Óscar Serrano, coordinador de Salut i Nutrició del Pool d’Emergències d’Acció contra la Fam.

- Al nostre país dediquem un 20% dels nostres recursos a la compra de menjar i 80% restant per cobrir la resta de les nostres necessitats. En molts països del món, la proporció és la inversa: la població ha de destinar un 80% del seu salari a garantir l’alimentació de la seva família i els resta només un 20% per cobrir tota la resta de necessitats bàsiques.

- Es preveu una pujada de dos graus de la temperatura en els propers 15 anys, la qual cosa augmentarà en 150 milions el nombre de persones amb vulnerabilitat alimentària.

Dolors Elias, del programa Para todos La2, de TVE.

- Tenim un problema. Si utilitzem les imatges que impacten se’ns acusa d’anar a la fibra, sensibilitzar sense arribar al cervell. D’altra banda, com es pot fer interioritzar aquestes xifres i posar-hi un rostre humà? (Parlant sobre una piràmide de població a Níger on es veu una generació de nens pràcticament desapareguda a causa de la crisi alimentària de 2005).

- A TVE-2 tenim 15 minuts diaris per a parlar de solidaritat. Als informatius, però, cal portar a Angelina Jolie a Darfur, o preguntar sobre el tema a un polític. Si no, no sortirà.

- Com podem fer millor la nostra feina perquè no es quedi en una anècdota? Les ONG teniu molta informació i nosaltres sabem com explicar-la perquè arribi més. Cal fer un pacte.

Júlia López, membre de la Comissió de periodisme solidari del Col•legi.

- Es tracta d’una qüestió relacional. Com a ciutadans, tenim molt a veure amb la fam, per això cal relacionar el problema amb el que està fallant aquí. Com podem canviar els nostres hàbits perquè el nostre desenvolupament sigui sostenible?

Alícia Oliver, delegada del Degà a la Comissió de periodisme solidari del Col·legi.

- Els mitjans tenen una gran responsabilitat en la formació d’una ciutadania crítica, per a pressionar els nostres governs. No val que es permetin les actuals regles del joc.

- Els mitjans de comunicació han de treure aquestes informacions, però a vegades es dóna la culpa als periodistes que només son treballadors d’un mitjà i no decideixen què surt i què no surt.

- S’han d’aprofitar les ONG com a fonts informatives; així aquestes guanyen en credibilitat i el mitjà té informacions més diverses.

Alícia Fábregas, de SICOM TV.

La funció dels mitjans és educar a la societat, si els temes socials perden pes als informatius, s’obliden i ja només són importants les emergències. Cal tenir un bon pes en el dia a dia i no relegar aquestes informacions a documentals, etc.