La Fundació Moret i Marguí recull la memòria de periodistes

4/5/2009 - La Fundació Moret i Marguí ha nascut per incentivar l'aportació de memòries i llegats de la població de Catalunya, i especialment la dels periodistes, que al llarg de la seva trajectòria professional acumulen una important riquesa experimental i documental. La Fundació compta amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Col·legi de Periodistes de Catalunya.


La Fundació neix arrel del temor que aquests llegats quedin rellegats i siguin oblidats, i per tant treballarà activament per recuperar l'experiència viscuda dels periodistes que tenen un valor social, cultural o polític, segons explica la Fundació Moret i Marguí. El Consell Assessor de la Fundació està presidit pel periodista Josep Maria Cadena, també secretari del Consell de la Informació de Catalunya (CIC).


Jordi Moret i Marguí va adonar-se de la importància de recuperar i arxivar les memòries dels avantpassats mentre recollia i redactava les memòries d’un avantpassat seu, el general Estartús (1808 -1888). Durant anys, va encarar la seva feina a sensibilitzar els diferents col·lectius socials, culturals, científics i polítics sobre la importància de recuperar la memòria, els llegats i l’ADN de les persones que guarden una part de la història social i cultural del nostre país. L’any 1998 va crear l’associació Arxius Personals i dels Avantpassats.


L’any 2007 Moret i Marguí, juntament amb professionals de l’àmbit acadèmic i científic, arxivers, professionals dels mitjans de comunicació i polítics, van fer un pas endavant constituint la fundació privada Moret i Marguí “memòries i llegats”.


Entre d'altres, la Fundació Moret i Marguí ja ha rebut els llegats del periodista José Fernando Aguirre. Mort l’any 1996, va treballar al Noticiero Universal, Solidaridad Nacional, Telexpress, entre d'altres. L'etapa professional d'Aguirre va des dels anys 40 fins ben entrats els 80. Cronista dels esdeveniments sociopolítics, va ser també corresponsal a Egipte i al Marroc. Amb profundes inquietuds culturals, Aguirre va saber copsar els sentiments socioculturals d’una Barcelona que començava a despuntar de la llarga nit del franquisme.