Davant la nova onada de prejubilacions de periodistes en mitjans de comunicació, la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya insisteix reivindicar el valor de l'experiència per fer un periodisme de qualitat, imprescindible en una societat democràtica. La crisi és general i té uns efectes especialment greus per a nombrosos sectors econòmics, però en els mitjans de comunicació té unes implicacions que cal que el conjunt de la societat conegui.
Per aquest motiu, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha dut a terme darrerament una sèrie d'iniciatives per reivindicar el valor del periodisme en les societats democràtiques i la necessària tutela dels professionals davant una crisi econòmica que ha desembocat en la decisió de prejubilar periodistes i reduir col·laboracions.
El passat 27 de novembre, el CPC feia públic el següent Manifest en defensa del periodisme davant la crisi:
El Col·legi de Periodistes de Catalunya vol compartir amb la societat la seva preocupació per l'impacte de la crisi en els mitjans de comunicació. La crisi és general i té uns efectes especialment greus per a nombrosos sectors econòmics, però en els mitjans de comunicació té unes implicacions que cal que el conjunt de la societat conegui.
La dràstica caiguda dels resultats econòmics ha fet que moltes empreses hagin decidit la reducció de les seves plantilles de periodistes i la restricció de les col·laboracions, que ha fet encara més greu la situació de precarietat laboral en què es troben molts periodistes des de fa anys, fins i tot quan l'economia estava en plena expansió.
Considerem que la reducció del nombre de periodistes a les redaccions representarà, inevitablement, un empobriment de la qualitat dels mitjans de comunicació. I, per tant, una pèrdua de la informació i els elements d'opinió plural que necessiten els ciutadans en una democràcia. La incertesa i vulnerabilitat laboral fan, a més, que els periodistes no disposin del marc necessari per exercir la seva professió amb independència i llibertat. Recordem també que el tancament de mitjans representa la pèrdua de veus i, per tant, de pluralitat.
El recurs a les jubilacions anticipades per aprimar les plantilles significa, a més, la ruptura del mestratge entre generacions. Les redaccions necessiten periodistes de totes les edats per mantenir-ne la memòria històrica, l'experiència professional i transmetre els valors deontològics de l'ofici. Un periodisme rigorós i en profunditat precisa professionals veterans que aportin els seus coneixements als més joves.
La suma de les jubilacions anticipades i la precarietat creixent dels periodistes joves genera un escenari preocupant en els mitjans de comunicació perquè es pot trencar aquesta transmissió de saber intergeneracional.
Considerem un error que, després del llarg període de bonança econòmica, les empreses no trobin, a l'hora d'afrontar la crisi, altra alternativa que l'acomiadament de periodistes, principal patrimoni de qualsevol mitjà de comunicació. En una recessió tant intensa com l'actual, tothom ha de fer sacrificis, però les solucions no poden limitar-se a malmetre el capital humà de les redaccions i menys a prescindir dels periodistes que es troben en una situació més fràgil, com són els col·laboradors i els freelance.
Demanem la solidaritat dels periodistes que es troben a l'aixopluc de la crisi i la responsabilitat de les empreses de comunicació perquè evitin la solució simple dels acomiadaments davant reptes tant complexos com als que s'enfronten els mitjans de comunicació.
A les administracions, demanem tot el suport que estigui a les seves mans per amortir l'impacte de la crisi i que, a la vegada, estigui vigilant davant els casos de precarietat extrema que pateixen molts periodistes. La crisi no pot ser mai una excusa per tolerar situacions que estan per sota dels nivells mínims de dignitat laboral i professional.
Considerem que la gravetat de la situació generada per la crisi exigeix una reflexió col·lectiva sobre la funció social del periodisme. La degradació de les condicions per exercir el periodisme pot provocar uns danys que van més enllà de la professió. La debilitat econòmica dels mitjans de comunicació afecta en primer lloc els seus treballadors, però també el conjunt de la societat. La qualitat de la democràcia necessita un periodisme de qualitat i això és el que està ara en joc, a més de centenars de llocs de treball.
Posteriorment, el 29 de gener passat, el Col·legi va celebrar una Mesa sobre la crisi als mitjans de comunicació, que va consensuar una primera Declaració conjunta d'associacions d’editors, representants dels professionals, sindicats, universitats i experts en comunicació. En representació de l’Administració, hi han participat el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó.
Els set punts consensuats són:
1. Malgrat la profunditat de la crisi, cal preservar la qualitat de la informació com instrument bàsic de la democràcia, així com la funció social dels mitjans.
2. És necessari garantir les condicions dignes dels professionals davant el risc que empitjori encara més la precarietat. Cal que es garanteixin unes retribucions mínimes per exercir la professió amb independència. Els sacrificis inevitables que implica aquesta crisi s’haurien de repartir de forma equitativa i en cap cas es poden centrar en els més vulnerables, com els col•laboradors, free-lances o joves.
3. Cal la implicació de totes les parts per garantir la viabilitat econòmica de les empreses editores. La rentabilitat és la primera condició per a la seva independència.
4. Totes les parts han de fer un esforç col•lectiu per buscar alternatives que no es centrin únicament en els acomiadaments i les jubilacions anticipades. El principal valor dels mitjans és el talent i l’experiència dels seus professionals.
5. La crisi implica un canvi profund en el model comunicatiu que obliga a un esforç de formació continuada per part dels professionals i implica que les universitats responguin a les noves demandes socials.
6. Cal reforçar la figura del periodista com a garant de la llibertat d’informació i de l’exercici de la crítica. Amb l’impacte de les noves tecnologies es corre el risc de diluir el paper del periodista, que té la responsabilitat de vetllar per una informació veraç i relevant.
7. Per fer front a la crisi, els mitjans han de reafirmar-se en la defensa dels valors propis d’una societat democràtica, i que inspiren les bones pràctiques periodístiques. Aquest és el millor camí per mantenir la credibilitat i la confiança del públic, i evitar la desafecció entre els ciutadans i els mitjans de comunicació.
El 2 de març passat, l'Asociación de la Prensa de Madrid, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia, Comisions Obreres-FCT, la Federación de Sindicatos de Periodistas-FeSP i la Unió General de Treballadors-FeS van signar una Petició al govern de l'Estat perquè convoqui una mesa sobre la crisi als mitjans. La petició diu:
Els periodistes volem manifestar la nostra profunda preocupació per l’impacte de la crisi en els mitjans de comunicació. Considerem que els acomiadaments, regulacions d’ocupació i tancament de mitjans estan prenent unes dimensions que, més enllà del problema laboral que representen, afectaran la qualitat de la informació i la pluralitat de veus que necessita una democràcia.
En el cas dels mitjans de comunicació, a la recessió global se suma una crisi de model generat pel canvi d’hàbits socials i per l’impacte de les noves tecnologies. Per tant, considerem que tota reestructuració ha de contemplar plans de futur que garantitzin la continuitat dels mitjans i no se centrin únicament en la reducció de plantilles o en prescindir dels periodistes que treballen com a col•laboradors.
La funció social dels mitjans de comunicació justifica la sol•licitud d’ajuda pública per part dels editors. Però aquestes ajudes als mitjans han d’estar sempre vinculades a plans que tinguin com a primer objectiu preservar l’ocupació i assegurar el futur de les empreses. El treball dels professionals constitueix el principal valor dels mitjans i la garantia de servei a la societat. En aquest sentit, entenem que els editors han de comptar amb l’aportació dels professionals a l’hora de buscar alternatives i dissenyar les estratègies de futur per tal de superar la crisi.
Els periodistes volem recordar a la societat que tota pèrdua de qualitat i pluralitat en la informació significa un retrocés en els valors de la democràcia. Per aquest motiu, diem al Govern que no pot restar aliè a l’esforç col•lectiu que serà necessari per superar la crisi dels mitjans de comunicació i li demanem la convocatòria d’una mesa d’estudi de la situació amb la presència de totes les organitzacions professionals i de tots els actors de la comunicació. A l’espera d’aquesta reunió, sol·licitem a les administracions que paralitzin l’autorització de qualsevol reajustament laboral mitjançant un ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) o procediments similars.
I el 10 de març passat, el CPC va celebrar la primera Mesa sectorial, dedicada a la crisi a la premsa escrita. De la reunió va sortir la següent declaració:
La premsa escrita reivindica el seu paper de motor del periodisme de qualitat
Els assistents han coincidit en reivindicar el paper de la premsa escrita com a motor del periodisme de qualitat, imprescindible en una democràcia. A la mesa hi han participat una vintena de representants dels principals grups editors, sindicats, universitats, associacions del sector, Administració i experts en comunicació.
Els ponents han coincidit en que la premsa escrita ha de seguir liderant la informació de qualitat i que ho ha de fer també dins de la Xarxa, com un referent de credibilitat y veracitat. La funció social de la premsa i la profunda crisis que pateixen, justifica la demanda d’ajudes públiques, que haurien d’anar lligades a plans de modernització de les empreses. Aquestes ajudes públiques han de ser compatibles amb la independència de la premsa escrita, tal i com passa en d’altres països europeus.
Els assistents han destacat que la premsa escrita no només s’ha de potenciar des de dins a nivell de qualitat i de modernització, sinó que ha de garantir un públic lector de continguts de qualitat. Per això aposten per fomentar la lectura de la premsa a les escoles i d’aquesta manera formar futurs lectors amb esperit crític. Els editors han alertat del fet que Espanya és, segons la UNESCO, un país subdesenvolupat perquè es venen menys de 100 diaris per cada mil habitants (el 2007 se’n van vendre 86, la pitjor xifra de la década).
Per als ponents, la sortida de la crisi passa per conservar el pes dels periodistes, els millors garants de la informació com a servei públic. Davant d’aquesta situació complexa, els periodistes critiquen que es recorri a les solucions més simples, com la reducció de les plantilles de professionals. En aquests moments s’esta prescindit dels periodistes més veterans, objecte de prejubilacions, i això, segons els representants dels profesionals i de la universitats, és una injustícia i un error perquè significa una pèrdua de talent i d’experiència.
Els responsables dels mitjans han estat d’acord en la necessitat d’un pacte d’editors per afrontar aspectes claus com les polítiques de promocions o les xarxes de distribució. Per la seva part, els sindicats han criticat que s’utilitzi la crisi per retallar les plantilles i han reclamat que se’ls tingui en compte a l’hora de buscar solucions. Així mateix han demanat condicions laborals dignes per als periodistes més joves o els col·laboradors.
En la Mesa sobre la crisi convocada el passat 29 de gener, també es va decidir convocar meses sectorials sobre ràdio, televisió i condicions laborals, que se celebraran properament.
