Un muntatge que, segons com, és podria dir que és una mena de proposta 2x1 perquè l'autor, el belga de llengua flamenca, Tom Lanoye (Saint Niklass, Flandes, 1958), divideix en dues parts diferenciades la seva mirada al mite de Medea. La primera transcorre a l'illa d'Eea, a la Còlquida; i la segona, a Corint. Però els espectadors han de tenir una bona dosi d'imaginació perquè l'espai és només un element que s'afegeix al joc que ja marca l'autor d'entrada: primer, girar i girar al voltant del mite, i després, donar-li la volta i descobrir-ne el seu interior més lligat amb els usos i costums a l'ordre del dia més contemporanis. I res millor per aconseguir aquests objectius que una plataforma de cavallets giratòria a prova de mareig —i si no, Biodramina— per als integrants de la companyia. Unes estructures que aparenten murs o espais naturals que són com maquetes gegants i fan el fet. I només uns petits retocs de disseny tipus IKEA permeten que la segona part aparegui ambientada al dia, en comparació a la primera, que porta vagament als paratges mítics de l'obra. Em sembla que el parer general de l'espectador mitjà és que l'obra guanya en interès a la segona part. Probablement perquè la contemporaneïtat estira més els espectadors actuals. I fins i tot aquesta opció crea l'interrogant de per què l'autor no ha capgirat de cop el mitjó i, en canvi, enganya la concurrència amb un registre del tot clàssic, durant l'hora primera, a pesar que la bona mà de la directora, Magda Puyo, aconsegueix aquí convertir els personatges en contemporanis, uns contemporanis d'un món més aviat fantàstic, que provoquen la fugida de Medea, mars enllà, amb Jasó. Hi ha diferents motius per no passar per alt aquesta nova Medea, retitulada 'Mamma Medea'. Perquè és un muntatge d'una pulcritud extrema, tant estructuralment com estèticament i lingüísticament. Perquè tota la companyia —bona part de l'habitual del Romea—, s'hi mou en registres força diferents dels que s'han vist en els seus últims muntatges. I perquè la volada que emprèn a la segona part posa sobre l'escenari un diàleg apassionant i violent a la vegada, antològic, que interpreten Roser Camí (Medea) i Lluís Villanueva (Jasó). [Espectacle fora de cartellera des del 22 de desembre 2008]

Per llegir el text íntegre de la crítica, cliqueu aquí: http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/romea.html