La crisi ha arribat amb tota la cruesa. El nostre col·lectiu n'és plenament conscient per l'aprimament de les redaccions que ara s'estan plantejant. Aquesta és la tercera crisi similar que he viscut i en totes tres, sempre ha passat el mateix. Però la solució que es proposa només és una resposta a curt termini perquè els mitjans continuaran existint i necessitaran de professionals que els facin. Quan menys personal i menys professionals tinguin els mitjans, menys competitius i menys productius seran. Per tant, espero que tot plegat sigui una operació acordió i que, a mig termini, tot es resituarà.
Però aquesta crisi arriba en un moment de canvi profund en els models informatius. L'aparició, primer de la premsa gratuïta, i el creixement a gran velocitat de la premsa digital marca un abans i un després en la manera d'empaquetar la informació. Els professionals no han de tenir por d'aquest canvi. L'ofici de periodista no morirà sinó que s'adaptarà. La nostra feina continuarà sent la mateixa: buscar informació i divulgar-la. Fins ara ho féiem amb uns formats (paper, ràdio o TV) i ara toca també empaquetar les notícies d'una altra manera que és una síntesi de tot el que coneixíem fins ara i que obre una gran oportunitat de contacte i interacció amb els lectors-usuaris.
La qüestió ara és passar el temporal de la millor manera possible i estar preparats per quan torni a sortir el sol. Posar-se de cul a les noves formes de comunicar és córrer el risc de quedar-se atrapats en el passat.