- Periodistes.org
- Col·legi de Periodistes de Catalunya
- Veure tots els blogs
- Divendres
- 12 Març 2010 - 6:05
06/11/08 08:45 — ENRIC SIERRA DIAZ
L'opinió a Internet va ser molt important a les darreres dues eleccions nordamericanes, però en aquesta última, la xarxa ha estat definitiva. Des de la recaptació de diners d'un i altre candidat fins a la crida a la votació durant la diada electoral, res no s'ha fet sense tenir en compte aquesta nova manera de comunicació on els ciutadans passen a ser protagonistes informatius a diferència dels models convencionals de mitjans de comunicació que coneixíem fins fa només 20 anys.
El ciutadà ha deixat de ser un espectador i vol prendre part del discurs informatiu. Els periodistes ens havíem apropiat de la notícia perquè èrem els únics que teníem a disposició els canals per distribuir-la. Però ara tenim competència. Això no ha de fer por. Els ciutadans s'han convertit en una nova font d'informació i els periodistes hem de seguir fent el mateix que fins ara, és a dir, validar aquestes noves fonts, comprovar el que diuen i, un cop estiguem segurs de que la informació és veritat, empaquetar-la i presentar-la de la millor manera per a que sigui consumida.
Hem d'estar agraïts perquè amb aquesta nova manera de comunicar, els periodistes hem ampliat les nostres fonts. Ara potser tindrem més feina, però això mai ha de fer por.
Comentaris
Em sembla molt important que apuntis el tema de la por, perquè crec que la por és una de les pitjors companyies per tot. Prudència si, però no por.
Els ciutadans han estat sempre una bona i molt valuosa font d'informació. Fins ara els hem anat a buscar, els hem preguntat pel carrer, els hem trucat a casa seva. Els hem enregistrat amb les nostres gravadores, els hem ofert els micròfons perquè parlessin, perquè opinessin. Ara són ells els que s'adrecen a nosaltres de moltes i noves maneres. Ells els que prenen possessió dels micròfons sense esperar que els els lliurem. Són ells amos de nous canals i per tant, disposen de la llibertat de triar quan, com, a on i per què dir la seva.
Atentament,
Rosa Díaz Manero
Redactora.
Em sembla molt interessant això que dius i m'agradaria afegir que actualment ens redimim a través dels mitjans de comunicació. En efecte, crec que els mitjans de comunicació tenen en el dia d'avui un efecte "balsàmic"sobre les persones. La gent es manifesta a través del micròfon i se sent redimida quan ha dit la seva. La seva revolució comença i acaba en aquest punt. Després, ja sia per por -com diu a dalt la Cristina-, ja sia per apatia, no ens movem de casa. Crec que en aquest sentit els periodistes fem un flac favor a la societat i, en canvi, donem moltes avantatges als poderosos perquè continuïn fent la seva. Una queixa no pot acabar en una declaració al Telenotícies -recordem el cas RENFE, per exemple. Però em preocupa aquest efecte "terapèutic" dels mitjans. La llibertat d'un individu o la seva responsabilitat personal no hauria acabar -reitero- en la seva participació o comentari en una tertúlia de ràdio o en un tall de veu a la televisió. El límit de la llibertat no són els mitjans de comunicació. Nosaltres som com un pont, però no tinc la sensació de que servim per alguna cosa, certament. Potser si no fóssim hi hauria més comunicació real entre les persones i no tants verbs tirats al buit. Què fem? Acostem o allunyem? No sé, a vegades penso que estem apagant el foc... a nivell col.lectiu, es clar! Després tothom fa la seva o el que pot o el que vol. Els periodistes hauríem d'explicar el que passa i veiem amb profunditat; ser més sectorials. Parlar d'allò que sabem perquè hem estat allà i opinar menys. Fa un dies un gran clàssic va dir: "Mentre ells es creuen que ho saben tot i no saben res; jo no sé res i tampoc crec saber-ho" . Aquest senyor parlava dels sofistes i la veritat és que la cosa no ha canviat massa. Hem de domar les nostres paraules, i els nostres comentaris sense coneixement o això se'ns escaparà de les mans per falta de credibilitat.