Història

La biblioteca del Col•legi de Periodistes de Catalunya, situada a la seu central de l’entitat, continua i amplia la que va establir l’antiga Associació de la Premsa de Barcelona. Els seus orígens fundacionals es troben en una anomenada “Biblioteca del Pueblo”, que l’associació de la Premsa Diària de Barcelona crea en el mes de març de 1921 al seu local social, establert al carrer de la Canuda, davant per davant de l’Ateneu Barcelonès. Era aquella una biblioteca de caire popular, oberta a tota mena de públic i amb un ampli ventall temàtic, ja que volia posar-se al servei de les necessitats culturals dels seus socis periodistes associats i d’una diversitat de lectors, en especial d’aquells que procedien de les classes obreres i que no disposaven dels diners necessaris per a la compra de llibres ni de gaire temps lliure per a llegir per plaer o per aprendre; motiu aquest últim que portà a establir horaris de lectura que començaven després de les normals tasques laborals. Eugeni d’Ors, llavors president de l’Associació, i Gabriel Olives, redactor en cap de “La Vanguardia” i membre de la junta directiva, foren els principals impulsors d’aquell servei, posat sota la competent direcció d’una jove bibliotecària, filla del que havia estat important periodista i escriptor Miquel del Sants Oliver, mort en el mes de gener de 1920. El primer catàleg d’obres d’aquella biblioteca fou publicat a l’anuari de 1923 de l’associació, primer dels que foren editats per aquella entitat i per altres que també existiren dins de l’àmbit periodístic barceloní i que pot esser consultat a l’actual biblioteca del col•legi, junt amb diversos i també interessants documents relatius als anys vint i trenta pel que fa a l’associacionisme dels professionals de la informació a Catalunya.

Després de la guerra civil espanyola només fou autoritzada una associació de la premsa a Barcelona, que queda establerta al pis principal de la casa número 10 de la Rambla de Catalunya, on es troba l’actual Col•legi. Des de 1940 també existí servei de biblioteca, però reservat als socis i amb un fons format per donacions de diverses editorials o per sobrants de llibres d’actualitat procedents dels que es rebien al setmanari “Hoja del Lunes”. En general aquella biblioteca fou de molt baixa qualitat i vegetà sense que la majoria d’associats la fessin servir. Passaren anys i a partir de 1974, sota la presidència de Santiago Nadal, es posaren les bases per a la refundació de la biblioteca d’acord amb uns criteris d’especialització en temes relatius a la història de la informació, tant en l’aspecte de la premsa escrita com en els temes de ràdio i de televisió. De cap manera es va pensar en competir amb les biblioteques de les facultats de Ciències de la Informació, sinó que la voluntat fou de complementar-les. Per això es deixaren de banda els aspectes teòrics i es treballà per aprofitar el millor possible el limitat pressupost del que es disposava, fomentant els intercanvis i les donacions.

La biblioteca del Col•legi de Periodistes disposa de llibres de consulta i també d’obres especialitzades. Al meu entendre, una de les seves peces més importants és la col•lecció del periòdic “Hoja del Lunes” des de que la Casa de la Caritat de Barcelona, depenent de la Diputació, va començar la seva edició l’any 1923 fins a 1983, en que l’Associació de la Premsa, que l’editava des de 1955, es va veure en la necessitat de tancar-lo perquè queda sense cap efecte el descans dominical en premsa i tots els diaris començaren a publicar en dilluns. La col•lecció d’”Hoja del Lunes” es completa gràcies a la donació que va fer la Diputació de Barcelona, quan el senyor Antoni Dalmau era el seu president, d’un conjunt d’anys dels que tenia duplicats; entre ells els relatius al temps de la Generalitat republicana, entre 1931 i 1939, amb una doble edició en castellà i català. “Hoja del Lunes” te interès documental pels historiadors, ja que ofereix de primera mà moltes informacions –polítiques, socials i esportives, així com econòmiques- originades en diumenge i que els altres diaris acostumaven a recollir, extractades, a les seves edicions del dimarts.

A la biblioteca del Col•legi també s’hi troba un conjunt de tesines de la secció de Barcelona de l’Escola Oficial de Periodisme. Les mateixes procedeixen de les còpies que guardava el col•legiat Pascual Maisterra, antic secretari de l’esmentada escola. Els temes de que tracten són, preferentment, relatius a la historia d’antics diaris i setmanaris i són d’interès per als estudiosos per les dades que apleguen. Encara que és modesta, la biblioteca del Col•legi de Periodistes de Catalunya té utilitat en la seva especialitat i mereix ésser consultada.

Josep M. Cadena