Número 112 de la Revista Capçalera

REPORTATGE: Premsa comarcal: la rebel·lió dels modestos

JOAQUIM M. PUJALS

Malgrat la seva heterogeneïtat,
el conjunt de la premsa comarcal
catalana s'ha adaptat amb èxit
al nou marc comunicatiu configurat per la globalització, la implantació de les noves tecnologies, l'auge
de l'audiovisual i el naixement d'Internet. I 25 anys després del seu despertar de la llarga nit
franquista, és l'única premsa q
ue creix a Catalunya i les seves estructures empresarials es
consoliden. En l'horitzó està la creació d'un espai comunicatiu català i un diari nacional per edicions.

La premsa comarcal catalana, un model territorial periodístic sense equivalent a la resta d'Espanya, ha sabut fer front, 25 anys després de ressuscitar amb la democràcia, als reptes d'un nou panorama comunicatiu marcat per la globalització, el predomini de l'audiovisual, les noves tecnologies de la informació i Internet. Segons el Departament de Cultura de la Generalitat, a Catalunya hi ha deu diaris, una trentena de setmanaris i unes dues-centes publicacions més de pagament de periodicitat diversa (de setmanal a anual) d'àmbit local i comarcal. A tots ells, s'hi poden afegir algunes desenes de capçaleres gratuïtes que incorporen diferents percentatges d'informació a les seves planes, predominantment publicitàries.
La premsa comarcal gaudeix de bona salut. Les dades de l'OJD (que no inclouen L'Hora del Garraf, que va passar de setmanari a diari l'octubre d'aquell any) registraven que El Punt, Regió 7, El 9 Punt, Diari de Girona, Segre, La Mañana, Diari de Tarragona, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa tenien el 2001 una tirada conjunta de 86.440 exemplars al dia. Davant la tendència a la baixa de les vendes de premsa en general, els diaris comarcals registren un creixement sostingut des dels 65.731 exemplars de 1997. En el 2001, els setmanaris comarcals controlats per l'OJD posaven al mercat altres 80.000 exemplars. Segons un estudi de l'Institut Opina, encarregat per l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), un 89,6 % dels lectors de premsa catalans llegeixen mitjans comarcals, i es tracta de lectors fidels.
"Potser el problema més gran a què ens enfrontem és precisament l'èxit que hem tingut aquests darrers anys. Fins ara, als grans mitjans de comunicació i grups de pressió no els fèiem nosa. Ells dominaven la tècnica, i per tant la publicitat. Des del 1996, l'única premsa que creix a Catalunya és la comarcal. Això obliga els grans mitjans a adaptar-se (creant edicions comarcals) o a comprar (i ja estan temptant alguns dels nostres socis)", diagnostica Antoni Garrido, president de l'ACPC, que agrupa la majoria dels mitjans de pagament en català: 133 publicacions que facturen 60 milions d'euros l'any i donen feina a un miler de persones.
L'evolució de la premsa comarcal en aquests cinc lustres transcorreguts des de la fi de la dictadura ha estat marcada per "la professionalització, la voluntat d'expansió intercomarcal (amb una vocació d'abast nacional) i el desenvolupament empresarial". Aquesta és l'anàlisi que en fa Jaume Guillamet, degà dels estudis de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i autor, fa exactament 20 anys, de l'únic gran estudi realitzat sobre la matèria: "La premsa comarcal. Un model català de periodisme popular", editat pel Departament de Cultura el 1983.
La premsa comarcal va ressorgir d'entre les cendres de 40 anys de repressió franquista, que havia destruït tot vestigi de la premsa tradicional sorgida a mitjan segle XIX. Nascudes de bell nou o arran de la privatització de les capçaleres del Movimiento Nacional, de les institucions franquistes o de l'Església, un ampli i heterogeni ventall de publicacions de la més variada periodicitat, titularitat i temàtica va inundar en poc temps els quioscs de les ciutats mitjanes i els pobles catalans.

PROFESSIONALITZACIÓ
El que en un principi fou un model distingit per la pràctica amateur del periodisme i una organització empresarial reduïda i igualment voluntarista -el "periodisme popular" que va descriure Guillamet- va donar pas amb els anys, especialment entre els diaris i els setmanaris, a ambiciosos projectes comunicatius d'estructura clarament professionalitzada, que incorporen les darreres tecnologies i busquen convertir-se en empreses rendibles -i fins i tot en grups multimèdia. Els mitjans més petits, que no han pogut experimentar aquesta evolució, conformen un ecosistema comunicatiu on es registren elevades taxes de natalitat i mortalitat la qual cosa demostra, però, la seva vitalitat.
Per què no hi ha una premsa comarcal similar a la resta d'Espanya? "Perquè respon a la realitat social i cultural i a les característiques territorials i demogràfiques catalanes. Aquí tenim una estructura comarcal molt consolidada, una gran quantitat de municipis i una àmplia xarxa de ciutats mitjanes. I Catalunya és l'única autonomia amb un mercat de premsa propi", explica Guillamet, que va ser a finals dels setanta un dels impulsors del Punt Diari. L'investigador destaca que la premsa comarcal "és la forma d'expressió de les comarques mitjanes i equilibrades de Catalunya. No es dóna a les comarques massa poblades, com les de l'àrea metropolitana, ni a les massa despoblades".

SENSE FRONTERES
Per a entendre l'impuls de la premsa comarcal s'ha de tenir en compte la vocació d'algunes empreses d'estendre el seu projecte més enllà de la seva zona tradicional de difusió. Tres capçaleres emblemàtiques que al llarg del 2003 i el 2004 compliran 25 anys ho exemplifiquen. El 9 Nou, nascut el 1978 com a setmanari de la comarca d'Osona, es va estendre durant els anys vuitanta i noranta al Ripollès i els Vallès Oriental i Occidental. Com el seu propi nom indica, el Regió 7 va aparèixer a finals d'aquell mateix any com a bisetmanari amb una ambició intercomarcal. Diari des del 1991, avui arriba al Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord.
Per la seva banda, El Punt, líder indiscutible de la premsa comarcal amb els seus 23.000 exemplars diaris, nascut el 1979 a Girona com a Punt Diari amb difusió provincial, va iniciar a mitjans dels noranta una forta expansió que l'ha dut a editar diàriament sis edicions per tot Catalunya
-les de comarques gironines, Barcelonès Nord, Maresme, Camp de Tarragona, Alt Camp / Conca de Barberà i Terres de l'Ebre-. A més, el 2001 va fusionar la seva edició local a Rubí amb la del Vallès Occidental d'El 9 Nou per donar lloc al diari El 9 Punt. També disposa d'una edició diària nacional i d'una setmanal a la Catalunya Nord. Xavier Xirgu no amaga que la intenció d'El Punt és arribar a tot el territori català i reconeix que el projecte d'obrir una redacció a la capital catalana és cert tot i que encara es troba en un fase "embrionària".

PROJECTES EN COMÚ
El naixement, el juny del 2001, de Coordinadora de Mitjans, SL (Comit) fou un altre pas en el camí cap a un diari català descentralitzat. Integrada per les empreses editores d'El 9 Nou, El Punt, El 3 de Vuit, L'Hora del Garraf, Regió 7, Segre, Diari d'Andorra i Diari de Balears, a més del diari electrònic Vilaweb, aquesta aliança pretén crear un espai comunicatiu català i convertir cada capçalera en la finestra local d'un rotatiu d'abast nacional.
Comit ja ha posat en marxa un suplement setmanal, Presència, i el primer diari esportiu en català nascut des del 1939, El 9 Esportiu de Catalunya, que distribueixen conjuntament tots els associats, que també comparteixen la informació general no local. "El futur passa per treballar units, i podem fer-ho perquè no competim a nivell territorial i perquè tots tenim necessitat d'informacions més generalistes. Entre tots podem abordar-ho amb més garanties que no pas un de sol", proclama Jordi Molet, director d'El 9 Nou.
En el capítol dels projectes de diaris nacionals per edicions té un lloc en la història la frustrada aventura del Nou Diari, que va posar en marxa, a principis dels noranta, sengles edicions a les quatre capitals provincials i es va enfonsar en poc temps. Els promotors que estaven darrera aquest projecte fallit eren els germans Dalmau, editors de La Mañana, capçalera lleidatana heretada del Movimiento.
Aquestes tendències a l'expansió i la concentració poden donar lloc, com ha passat a la premsa regional espanyola -amb les adquisicions dels grups Correo, Prisa o Moll-, a una deslocalització empresarial que dugui a l'entrada de capitals forasters a la premsa comarcal, assenyala Guillamet. De fet, ja hi ha alguns precedents, com l'entrada de Moll al Diari de Girona. Si aquesta garantia de supervivència financera pot suposar un risc per a la identitat dels mitjans només el temps ho dirà.

INFORMACIÓ EXCLUSIVA
"Hem demostrat que és possible viure del periodisme local. És el que té més garanties de continuïtat, perquè la informació que oferim als nostres lectors és exclusiva. D'Iraq o del Barça, en parlen tots els mitjans. Del nostre territori, només en parlem nosaltres", ufaneja Gonçal Mazcuñán, director de Regió 7, un rotatiu amb una plantilla d'un centenar de persones, la meitat periodistes.
Jaume Espuny, responsable d'El 9 Punt, destacava en un recent article que, enfront de la uniformització de les portades dels principals diaris catalans i espanyols, que "es diferencien molt poc en els seus continguts, que sovint podem endevinar la nit abans seguint les ràdios i televisions", a la premsa de proximitat "encara hi ha lloc per a la sorpresa". "El nostre paper no es podrà substituir mai. La premsa local i comarcal sempre subsistirà perquè té un mercat propi, de lectors i de publicitat", es mostra optimista Antoni Coll, director des de fa 18 anys del Diari de Tarragona.
"La informació de proximitat ha anat a més, fins i tot els grans mitjans hi són més sensibles. Les ràdios i televisions fan desconnexions i alguns diaris de Barcelona tenen edicions per zones concretes", destaca Xavier Xirgu, director de l'edició gironina d'El Punt.

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Els periòdics i revistes de comarques han tingut un paper fonamental en la normalització de l'ús del català. "La premsa comarcal ha ensenyat a llegir i a escriure en la seva llengua a molts catalans", presumeix Antoni Garrido. El 1981, el 70 % de les publicacions ja eren totalment en català i un 88 % l'utilitzava com a llengua majoritària, sense que contribuís a aquest clar balanç cap mena d'ajut institucional.
El 2001, segons dades de la Generalitat, el 55,5 % de la premsa diària comarcal s'editava en català (el 44,5 % en 1996). La xifra duplica el 25,2 % de la premsa d'abast nacional. Dels diaris comarcals que avui podem trobar als quioscos, cinc són en català, un té dues edicions -una en cada llengua- i uns altres quatre són en castellà. La pràctica totalitat dels 30 setmanaris són en la llengua pròpia del país, i també ho és la gran majoria de publicacions d'altres periodicitats.
Des de la Diada de 1997, Segre, que enguany complirà 20 anys, treu cada dia als carrers de Lleida una edició en català i una altra en castellà, iniciativa en la qual va ser capdavanter a Catalunya, adelantant-se en un mes i mig
a El Periódico de Catalunya.
Jaume Guillamet considera que tot això no respon a un acte de militància: "L'objectiu de la premsa comarcal és la informació, no la normalització. L'ús de la llengua li és propi. El lector de comarques vol llegir en català. Probablement, una de les raons de la limitació de l'Avui sigui el creixement de la premsa comarcal", assegura aquest expert.
La Generalitat sí que ajuda, des de fa bastants anys, econòmicament la premsa en català. S'atorguen als diaris 40.000 pessetes per número (15.000 als d'abast local). L'ajut als setmanaris és de 25.000 pessetes per número si han assolit almenys 1.500 exemplars. L'any 2001 es concediren ajuts a 260 publicacions, per un import total de 636.707.500 pessetes, a més de 9.292.500 pessetes a institucions relacionades amb la premsa, segons dades oficials del Departament de Cultura.
La globalització, les noves tecnologies o Internet no tan sols no han escombrat els mitjans comarcals. Al contrari. Aquests han estat capaços d'orientar les seves veles cap a aquests nous vents i d'adaptar-s'hi, fins i tot més de pressa que alguns dels principals diaris o revistes del país.

TECNOLOGIA PUNTA
"Vam ser els pioners als noranta en l'ús dels ordinadors per redactar i editar les nostres publicacions, segurament perquè la nostra grandària ens permet tenir més cintura per a les innovacions que els mitjans grans", assenyala Garrido, qui ho atribueix al fet que als rotatius comarcals "les decisions les pren gent propera al treball, les inversions són més petites i l'estalvi és molt important". La premsa comarcal, fins i tot les publicacions més modestes, s'ha pujat decididament al tren de les noves tecnologies. El quinzenal d'informació general Som Garrigues, que tira un miler d'exemplars, es redacta i edita en ordinadors Macintosh, utilitza Internet com a font i rep les seves col·laboracions per correu electrònic, explica una redactora. Regió 7, El 9 Nou, El Punt, Diari de Girona, Segre, L'Hora del Garraf, El Diari de Cerdanyola o El 3 de Vuit tenen edicions digitals. D'altra banda, des del 1999 opera també a la Xarxa l'Agència Catalana de Notícies (Intra-ACN), subministradora de continguts a la premsa comarcal.

ESCOLA DE PERIODISTES
Els inicis precaris -El Punt va començar en un local on l'espai era tan reduït que el teletip d'EFE estava al passadís i el laboratori fotogràfic, als lavabos- i la manca de professionalització van convertir els primers mitjans comarcals en escoles on molts periodistes posteriorment consagrats van aprendre l'ofici en la dura batalla de la feina diària.
Avui dia, els mitjans de proximitat són encara la primera porta d'accés al periodisme. "Som la 'pedrera' de la premsa", assenyala Albert Garrido, el president de l'ACPC. A aquesta condició d'escola contribueix el fet que "el territori que es cobreix és petit i sovint no genera prou informació i, per això, els periodistes encara han de sortir al carrer a buscar-la", opina el director d'El 9 Punt, Jaume Espuny. A la radiografia de la professió del Col·legi de Periodistes de setembre de 2000, un 5% dels enquestats declarava haver treballat anteriorment a la premsa comarcal.
Prop de dues mil persones amb molt diferents condicions laborals o nivells de dedicació redacten els mitjans comarcals. Els principals diaris i setmanaris tenen àmplies redaccions de periodistes professionals (uns 50 el Regió 7, també mig centenar el Diari de Tarragona, 70 el Segre), encara que els salaris són sensiblement inferiors als de Barcelona. Molts mensuals o trimestrals de pobles petits són escrits de franc per un sol voluntari. "Entre la dedicació professional i l'amor a l'art, hi ha diverses formes de col·laboració d'estudiants en pràctiques i semiprofessionals pluriocupats en diversos mitjans", explica Josep Vicenç Rabadan, professor de la UAB que ha estudiat la qüestió.
L'assessora jurídica del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), Isabel Molina, denuncia que, més enllà d'alguns grans mitjans que disposen de conveni i comitè d'empresa, la situació laboral és terrible: als rotatius comarcals professionalitzats regna la desregulació, com si "les normes laborals no tinguessin res a veure amb ells". Fins i tot als diaris més importants és freqüent trobar "salaris mínims, cobrats en part en negre, gent sense contracte i una total absència d'horaris", assegura.

EXCLUSIVES LLUNY DE L'EPICENTRE
En algunes ocasions la comarca, la vila o el poble poden convertir-se en l'escenari d'algun esdeveniment de ressò nacional, i fins i tot mundial, del qual el mitjà de proximitat s'apunta la primera exclusiva.
La passada primavera, el Diari de Tarragona va ser el primer rotatiu que va fotografiar la fitxa de l'Hostal Montsant de Salou que demostrava que Mohamed Atta, un dels cervells de l'atemptat de l'11 de setembre del 2001 contra les Torres Bessones de Nova York, s'hi havia allotjat la nit del 17 de juliol d'aquell any.
Aquella imatge, reproduïda posteriorment per les grans agències internacionals, va donar la volta al món. "Durant 15 dies, la nostra redacció es va omplir de periodistes dels principals mitjans del planeta, com el New York Times, el Wall Street Journal o la CNN", recorda Antoni Coll, qui també destaca com el novembre del 2001 el diari va informar de la salvatge mutilació de 15 animals a la gossera de Tarragona, que va esfereir durant dies tot Espanya.
El director del Regió 7, Gonçal Mazcuñán, rememora com el rotatiu de Manresa va ser testimoni privilegiat dels esdeveniments que van envoltar l'assalt per un escamot de 8 membres d'ETA a la caserna de Caçadors de Muntanya de Berga el novembre del 1980 amb la intenció de robar armes. "Va ser tota una fita" per a un mitjà amb dos anys de vida.
Els devastadors incendis que van calcinar desenes de milers d'hectàrees de la Catalunya central l'estiu del 1994, primer titular de portada de diaris, ràdios i televisions estatals durant molts dies, van tenir també els periodistes de Regió 7 com a espectadors d'excepció i autors de nombroses exclusives.
Jordi Molet, director de El 9 Nou, destaca que a Osona varen ser els primers en denunciar la darrera epidèmia de pesta porcina clàssica i que al Vallès Oriental van destapar el crim de l'anomenada Dolça Neus mentre que Xavier Xirgu, responsable de l'edició gironina d'El Punt, assenyala que "no només hem obtingut exclusives comarcals" i recorda que el seu diari ha avançat "fins i tot remodelacions del Govern".

L'OPCIÓ GRATUÏTA
Jaume Guillamet apunta que a la premsa gratuïta "no hi ha un acte de voluntarietat del lector, els continguts informatius no són habitualment dominants i la seva distribució és físicament més limitada". "El seu espai -prossegueix- és més aviat publicitari i de serveis", tot i que admet que on no hi ha premsa comarcal pot fer un paper informatiu substitutori. Un d'aquests casos és Línia Vallès, de l'editora inde-pendent Premsa Local de Catalunya SL. Aquesta publicació va sortir al carrer a l'abril de 2001 i s'ha convertit en un referent informatiu amb una periodicitat quinzenal i una tirada de 20.000 exemplars. El seu director Álex Gutiérrez, destaca que després d'un any i mig "s'ha augmentat en periodicitat, en paginació, s'ha redissenyat el producte i la plantilla ha crescut força.
Tot això s'ha traduït en una major implantació al territori gràcies a l'aposta decidida per la informació".
Línia Vallès es reparteix en municipis com Mollet, Parets, Santa Perpètua o La Llagosta, una zona que estava parcialment desatesa informativament i on viuen unes 160.000 persones. - EUDALD COLL.