 |
 |
 Número
111 de la Revista Capçalera
REPORTATGE: INTERNET, UNA SELVA
MARCADA PER LA PRECARIETAT
Francesc Ràfols
L'arribada d'Internet ha provocat una demanda de periodistes
que treballen en nombrosos web informatius i diaris on-line.
Però, aquest nou tipus de sortida professional no s'ha
regularitzat laboralment parlant. Mentre força països
d'Europa ja han clarificat
la situació contractual dels professionals de la informació
que fan la seva feina des de la xarxa, a l'Estat espanyol aquests
treballadors no solament es troben desemparats per la llei sinó
que, a més, tenen unes condicions laborals inferiors
a la resta de periodistes.
Fer informació a Internet és una de les sortides
professionals que cada cop dóna feina a més periodistes,
tot i que no hi ha dades oficials sobre aquesta matèria.
En quines condicions treballen els que ho fan? La realitat demostra
un sector totalment desregularitzat on l'única iniciativa
per formalitzar alguna mena d'acord ha quedat totalment encallada.
Alguns projectes en aquest àmbit responen a iniciatives
personals; resultat, a vegades, més de la inquietud de
"fer alguna cosa" que no pas un projecte periodístic
seriós al darrere. Una altra modalitat és la d'aquells
professionals que treballen en les edicions digitals de productes
informatius que inicialment estan elaborats per a altres suports,
siguin impresos o audiovisuals. De totes maneres, si a qualsevol
enquesta que es fa entre la professió es considera la
precarietat laboral com un dels problemes fonamentals, els periodistes
que treballen a la Xarxa no són justament una excepció.
D'entrada no hi ha dades fiables per saber quantes persones
utilitzen Internet com a eina bàsica de treball. La manca
de relació laboral, tot i que hi ha algunes singularitats,
és la nota dominant. Els casos en els quals sí
que acostuma a haver-hi algun tipus de pacte establert és
en aquells que els periodistes s'ocupen de les versions digitals
dels productes elaborats en altres suports. Per contra, acostuma
a passar que aquests professionals estan contractats en condicions
salarials i d'estabilitat de l'ocupació pitjors que les
dels seus companys.
A finals de l'any passat, CCOO va fer un intent de negociar
un conveni amb la Asociación Nacional de Empresas de
Internet (ANEI), per tal de regular un sector "verge",
des del punt de vista de la negociació col·lectiva.
Rómulo Silva, de la Federació de Transports i
Comunicació de CCOO, explica que al màxim a què
es va poder arribar va ser a un acord verbal "de bones
pràctiques" que mai va ser posat per escrit. Segons
Silva, les relacions amb ANEI van quedar congelades "coincidint
amb la convocatòria de vaga general per al 20-J".
L'ANEI complirà un any d'existència el mes de
novembre d'enguany. Està formada per una vuitantena d'empreses
que se subdivideixen en cinc subsectors: Societat de la Informació
(on hi ha les de comunicació), Comerç electrònic,
Proveïdors de Serveis, Publicitat i màrqueting i
Web TV. En representació dels primers, a la junta directiva
de l'entitat, hi ha El Mundo Digital i Europa Press. Miquel
Errasti-Argal, president d'ANEI, ha confirmat els contactes
amb CCOO i que "tot i la cordialitat d'aquestes relacions,
les converses no han prosperat per la senzilla raó que
al sector d'Internet no hi ha gairebé afiliació
sindical perquè el perfil professional del treballador
no respon als motius sindicals". Errasti-Argal afegeix
que "per tot això es va desestimar, per part de
les empreses, l'elaboració d'un acord de regulació
laboral". El primer intent seriós, doncs, de normalitzar
les condicions de treball en el sector d'Internet va acabar
amb un rotund fracàs, tot i que la presència d'empreses
de comunicació en aquesta organització patronal
no és del tot rellevant. En ser un pacte no va arribar
ni a posar-se per escrit, no hi ha tan sols l'oportunitat d'acusar
ningú d'haver-lo convertit en paper mullat.
La poca força
sindical
El president de l'ANEI posa el dit
a la plaga quan al·ludeix a la poca filiació sindical.
Els Sindicats reconeixen aquesta situació. Rómulo
Silva assumeix que "és un sector amb poca influència
sindical". Dardo Gómez, president del Sindicat de
Periodistes de Catalunya (SPC) i secretari d'Organització
de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) es
refereix a la qüestió en termes similars. De totes
maneres, les iniciatives legislatives que des del Fòrum
d'Organitzacions de Periodistes (FOP) -del qual formen part
el mateix Col·legi, la FeSP, CCOO, UGT i la FAPE- s'estan
impulsant per regularitzar el sector, inclouen els periodistes
que treballen a Internet. Dardo Gómez explica que en
la Proposta de drets laborals dels periodistes (elaborada pel
FOP i motiu de conversa amb els grups polítics del Congrés
de Diputats per impulsar-ne la tramitació parlamentària
conjuntament amb l'Estatut del Periodista Professional) es parla
de "tot individu que està treballant en virtut d'unes
pautes que se li han donat". El tipus de mitjà de
comunicació per al qual ho fa no té especial rellevància
"perquè el que determina la relació laboral
no és el suport amb el qual es treballa, sinó
simplement que hi hagi un encàrrec professional".
A països com Àustria, Alemanya, Itàlia o
França, aquesta és una qüestió que
està totalment legislada o pactada per mitjà de
la negociació col·lectiva, no solament des del
punt de vista dels seus aspectes laborals, sinó també
des del vessant dels drets d'autoria que aquesta activitat genera.
A Aùstria, una de les primeres reivindicacions dels periodistes
va ser que es considerés la simple connexió per
mòdem, un argument per establir una relació laboral
entre treballadors i empresa.
L'edició digital
d'altres suports
El cas del grup Zeta és un
dels més paradigmàtics. Havia constituït
una societat -Zeta Digital- per elaborar les edicions electròniques
dels diferents productes informatius del hòlding. El
personal del qual es va nodrir Zeta digital va ser a partir
dels treballadors que majoritàriament ja s'ocupaven d'aquesta
qüestió amb anterioritat als seus respectius mitjans.
Al cap d'uns mesos, però, els responsables de Zeta van
decidir redefinir la seva estratègia i van desfer la
societat, retornant a les seves empreses originàries
gairebé tota la plantilla de Zeta Digital. A Televisió
de Catalunya, els professionals que treballen a la Xarxa estan
tots amb contracte laboral, però les seves remuneracions
són força inferiors, segons informen fonts sindicals
de la cadena. A Diari de Barcelona hi ha una situació
molt similar respecte a Barcelona TV.
La majoria de diaris han creat societats específiques
per a l'elaboració de les seves edicions digitals, amb
sous clarament inferiors. Això provoca una gran mobilitat
del personal que hi treballa, perquè és relativament
senzill trobar feines més ben remunerades, segons les
informacions recollides de fonts sindicals de diferents rotatius
catalans.
L'exemple italià
A Itàlia, les condicions laborals
dels periodistes que treballen a Internet ha motivat el darrer
gran conflicte protagonitzat pels sindicats italians. La Federazione
Nazionale Stampa Italiana (FNSI) va convocar una vaga general
al sector, realitzada durant tres dies a inicis de l'any passat
perquè les empreses de comunicació volien deixar
fora del Contratti dei Giornalisti els periodistes que treballen
a Internet. La batalla va ser de les més dures i, amb
el suport de la resta de sindicats, van aconseguir guanyar-la
i incloure aquest col·lectiu dins la norma general reguladora
de la tasca dels periodistes.
Paolo Serventi Longui, secretari general de la FNSI, explica
que I Contratti dei Gionarlisti conté una clàusula
que estableix que els periodistes digitals estan coberts per
aquesta normativa, però que hi havia algunes empreses
del sector que no ho feien així. El sindicat italià
va denunciar tots els web que feien servir periodistes i els
aplicaven altres tipus de convenis aliens a la professió.
Cal dir que entre aquestes n'hi havia algunes que eren responsabilitat
de grans grups de comunicació. La mobilització
dels professionals transalpins va provocar les negociacions
entre les parts i un acord per posar fi al conflicte.
En el text pactat es diu que "el present protocol s'aplica
als redactors de nova contractació utilitzats a les publicacions
electròniques per a la recerca, elaboració, comentari,
tramesa i verificació de les notícies i elaboració
d'altres continguts periodístics relatius a la recerca
i predisposició dels elements multimèdia i interactius
per instal·lar directament en el sistema. No estan considerats
de caràcter periodístic les prestacions relatives
a les informacions de serveis, publicitàries o de contingut
comercial". El pacte també fa referència
als elements de jornada, complements per treballar en festiu
o vacances.
El "coitus interruptus"
portuguès
A Portugal, en canvi, la situació
dels periodistes digitals encara està pendent de resolució,
tot i que s'hi va estar molt a prop. Humberto Costa, responsable
de Periodisme Digital al Sindicato dos Jornalistas (SJ) explica
que el mes de novembre de l'any passat, en el marc de la II
Trobada de Periodistes On Line, es va elaborar una proposta
per adaptar l'Estatut del Periodista vigent a les particularitats
del periodisme electrònic. Un dels aspectes més
importants de la filosofia defensada és que els professionals
es dediquin també als continguts que no són específicament
informatius, que no són funció dels periodistes,
en referència a tasques de tipus comercial. La separació
entre qui es dedica a la informació i qui s'ocupa dels
aspectes comercials de les publicacions digitals, com a Itàlia,
també és una preocupació que distingeix
als col·legues portuguesos. El sindicat ho va negociar
amb el govern socialista que hi havia en aquell moment i que
havia mostrat molta predisposició a incorporar-ho a la
legislació. La caiguda de l'executiu presidit per Antonio
Guterres, però, va deixar aquesta reclamació en
punt mort, ja que l'administració actual encara no ha
respost als requeriments de l'SJ portuguès. Costa creu,
però, que en breu aquesta qüestió es podria
tornar a reconduir.
A l'Estat espanyol encara s'està lluny, fins i tot, de
la situació portuguesa. En definitiva, un dels sectors
que més està creixent des del punt de vista de
l'ocupació que genera és també un dels
que més desregulació registra. Això preocupa
enormement els sindicats perquè entenen que aquesta precarietat
té els mateixos efectes que la poma podrida d'un cistell:
que acaba també macant la resta. Els membres del Fòrum
d'Organitzacions de Periodistes (FOP) creuen que aquesta situació
només es pot modificar a partir de la normalització
del conjunt dels mitjans de comunicació. Per això
insisteixen en "la necessitat que l'Estatut del Periodista
Professional i la llei dels drets laborals del periodista siguin
tramitats per les cambres espanyoles com abans millor".
D'aquesta manera, almenys, es podria recórrer d'una sola
vegada el que en altres països, que van per davant, han
anat fent per etapes, a mesura que la realitat anava evolucionant.
Com diuen els sindicats, "no cal inventar res, només
aplicar el que ja funciona en altres llocs".
|
|
|
|
|
