 |
 |
 Número
111 de la Revista Capçalera
REPORTATGE: EL FUTUR DE LA PREMSA
ESCRITA EN L'ERA
POST-INTERNET
Bill Gates va predir l'any
1998 que amb l'arribada del nou mil·lenni desapareixerien
els diaris i les revistes en paper. Aquella no va ser la primera
ni serà l'última premonició en aquest sentit,
però sí que és una de les més recordades.
No cal anar a l'altra banda de l'Atlàntic per sentir
prediccions d'aquest estil. Quan el diari on-line La Estrella
Digital va decidir promocionar-se per televisió va optar
per un lema ben explícit que deia: "Moltes gràcies
per dos-cents anys de periodisme escrit i adéu".
Segurament ningú dubta que Internet ha trencat tots els
esquemes existents respecte al flux d'informació i que
el periodisme té un gran camp de treball a la Xarxa,
però també és veritat que la seva aparició
està canviant la correlació de forces dintre el
panorama mediàtic.
Anys enrere alguns profetes
de la comunicació varen dir allò de "Goodbye
Guttenberg". "M'agraden els diaris i em passo amb
ells probablement més hores que ningú. Vull dir
que els llegeixo, els rellegeixo i això m'encanta. Però
el món ja no va per aquí", va afirmar Warren
Buffet, multimilionari nord-americà que, entre altres
negocis, controla el 18,3 % del Washington Post. Buffet no va
dubtar a l'hora d'assegurar que "Internet és una
gran amenaça per als diaris". Però, què
hi ha de cert en aquestes paraules? Albert Sáez, sotsdirector
de l'Avui i vicedegà de la Facultat de Comunicació
de la Universitat Ramon Llull, recorda que "sempre que
ha aparegut un nou mitjà de comunicació s'ha anunciat
la mort de la premsa, quan en realitat el que s'ha produït
és una crisi de transformació. Actualment això
passa amb el fenomen d'Internet combinat amb el de la premsa
gratuïta".
Periodisme post-internàuic
La professió és que
està visquent una sèrie de canvis estructurals
arran de l'aparició d'Internet i les redaccions dels
diaris tradicionals són qui poden notar més aquests
canvis. En aquest sentit, Albert Sáez reconeix que "algunes
de les funcions que tenien els diaris han deixat de tenir sentit,
com són la immediatesa o a la possibilitat de donar imatges
de qualitat, guies de serveis o anuncis per paraules. Davant
d'aquesta situació, els diaris han volgut lluitar en
terrenys que no eren els seus, retrassant els horaris de tancament
de les últimes edicions o millorant la qualitat gràfica
de les maquetes". Segons aquest periodista, aquesta etapa
s'està acabant. "Comença a dibuixar-se una
mena de periodisme post-televisiu i post-internàutic
que busca els temes propis, l'anàlisi de fons i la interpretació
d'aquells aspectes de la realitat que no es poden explicar en
imatges però que són substancials per a la vida
dels ciutadans". Sáez es remet al nou Le Monde com
a exemple de rotatiu que aposta per aquest nou rol.
Aquest nou paper de la premsa escrita també va ser augurat
per altres professionals com el periodista italià Furio
Colombo, qui va assegurar en el seu llibre Últimes notícies
sobre el periodisme que "el diari ja no es llegeix com
abans, per assabentar-se del que ha passat. Ara es llegeix després,
per comentar i entendre el que ja se sap". Aquesta opinió
és compartida per Fèlix Martínez, responsable
de la secció de societat de l'edició catalana
d'El Mundo:"El lector de premsa no espera una pàgina
web reproduïda en paper. A més a més, els
diaris no poden competir en el tema de la immediatesa amb la
Xarxa. Els diaris han d'oferir una interpretació més
analítica dels fets que el lector ja coneix per mitjà
dels mitjans audiovisuals i d'Internet". Una altra opinió
en aquest sentit és la de Tomàs Delclòs,
subdirector d'El País i responsable del suplement setmanal
Ciberpaís, qui coincideix en l'apreciació de Colombo.
"Té força raó. Els diaris no poden
abandonar totalment la seva funció de record -tornar
a les notícies importants que el lector ja sap-, però
la seva batalla és la informació pròpia
i l'aportació d'elements per entendre millor aquestes
notícies que el lector ja coneix, però potser
no passa el mateix amb les seves claus".
Potenciar la reflexió
Queda clar que en potenciació
d'aquest canvi de rol, la reflexió, apunten els experts,
ha de passar per sobre de la informació. La premsa escrita
ha d'explicar per què passen les coses que passen i no
centrar-se massa en les notícies en si mateixes, ja que
això ho fan tant les ràdios com les televisions
i Internet. Però, els periodistes implicats tenen clar
aquest nou paper de la premsa escrita? "A la pràctica
els diaris ja estan adoptant aquesta nova política informativa,
tot i que encara són pocs els que ho fan en el conjunt
de mitjans de comunicació escrits", apunta Jordi
Montaner, redactor de la secció internacional de La Vanguardia.
Aquest professional, igual que Albert Sáez, posa com
a exemple el rotatiu francès Le Monde "que ja ha
adoptat aquesta política informativa, on prima més
la documentació i les anàlisis que no pas la immediatesa".
El naixement de Vanguardia Dossier, que surt cada tres mesos,
apunta en aquest sentit.
La competència,
a la xarxa
Però, quina és la causa
principal que ha provocat totes aquestes reflexions en veu alta?
Una de les raons és l'existència dels diaris virtuals.
Des del desembre de 1994, quan va aparèixer el primer
diari on-line de la història, "San José Mercury
News", els diaris que poden llegir-se a Internet no han
parat de créixer. Catalunya va ser pionera en aquest
sentit ja que els primers diaris on-line de l'estat espanyol
varen ser l'Avui i El Periódico, l'abril de 1995, i dos
mesos més tard, La Vanguardia. Posteriorment vindrien
l'ABC (setembre 1995), El Mundo (març 1996) i El País
(maig 1996). En tots aquests anys, la presència de diaris
que podien consultar-se de manera gratuïta a la Xarxa -sobretot
aquells que tenien la seva versió en paper- va generar
un intens debat sobre el sentit que tenia comprar el diari imprès
quan es podia consultar sense pagar a Internet. Amb el temps
aquest debat comença a aclarir-se.
Recentment, durant la celebració, el passat mes de juliol
d'un dels cursos d'estiu d'El Escorial, titulat "Internet
i periodisme", el periodista Fernando Jáuregui,
director de Micanoa.com va va avançar que la frontera
entre els diaris on-line que passaran a ser de pagament i els
que no, "es marcarà a partir d'aquesta tardor".
El degoteig de diaris que finalment han decidit cobrar per consultar
la seva versió digital tenen un referent en el 27 de
maig passat, quan Juan Luís Cebrián, conseller
delegat de Prisa, va anunciar que la versió virtual d'El
País seria de pagament. Aquesta tendència no està
limitada a les fronteres espanyoles, sinó tot al contrari
perquè el 82 % dels diaris on-line dels Estats Units
ja cobren per la consulta d'algun dels seus continguts, segons
informa un estudi d'Advanced Interactive Media Group. I com
afectarà aquesta nova conjuntura a la premsa tradicional?
L'experiència ens diu que, amb més de quatre mil
diaris on-line penjats a la Xarxa, ara per ara ha quedat palès
que la premsa tradicional i la virtual poden viure plegades.
Els experts apunten, però, que els diaris on-line han
de potenciar les seves principals avantatges com són
la immediatesa i la participació del lector i no poden
convertir-se en una simple còpia de la seva edició
en paper. Malgrat la tendència creixent a fer pagar els
diaris on-line, el debat sobre la supervivència dels
diaris tradicionals no acaba aquí. María Ángeles
Cabrera, professora de Periodisme de la Universitat de Málaga,
experta en l'estudi de l'evolució i tendències
de la premsa des de l'aparició d'Internet i guanyadora
del primer concurs "El rol del periodista en l'era Internet"
organitzat per l'Associació de Periodistes Digitals d'Amèrica
Llatina, assegura que "si els lectors decideixen pagar
per llegir continguts en la Xarxa, tornarà a augmentar
la por i la incertesa sobre el futur de la premsa en paper.
En el moment que els lectors estiguin disposats a pagar per
llegir continguts on-line, serà evident la qualitat i
l'encert dels mateixos, fet que provocarà que la premsa
tradicional haurà de plantejar-se quina és la
seva alternativa enfront a la Xarxa, i tornarem a trobar-nos
en el mateix punt: redefinició de les tasques de cada
mitjà".
Diferències
paper i on-line
Un estudi realitzat l'any 2000 per
l'operador nord-americà AT&T, va concloure que el
comportament de l'usuari d'Internet és diferent del lector
dels diaris tradicionals ja que el primer busca una informació
concreta i selecciona, per tant, només una petita porció
d'informació que li interessa en determinat moment. A
l'estiu de 1999, un estudi de la revista Noticias de la Comunicación
demostrava que el perfil del lector de prensa tradicional i
de la prensa on-line era diferent. I és que en el seus
inicis, la prensa digital era un producte molt més elitista
(un 69,6 % s'encabien en la classe mitjana-alta o alta per un
34,9 % dels lectors de premsa tradicional). A més a més,
el lector on-line era més jove ja que un 61,3 % tenia
menys de 35 anys mentre que a la premsa tradicional el 57,8
% tenia més de 34 anys. Els lectors de diaris on-line
també resultaven tenir un perfil més marcadament
urbà que els lectors de premsa de paper.
Però no tothom està d'acord amb aquestes apreciacions.
"Són els mateixos lectors", afirma Josep Maria
Ureta. "No crec que qui mai ha llegit un diari hagi agafat
com a substitut el diari on-line". En aquest sentit, María
Ángeles Cabrera apunta que "en primer lloc, no crec
que tots els lectors de la premsa on-line siguin diferents dels
de premsa tradicional, ja que hi ha lectors (un de cada quatre,
segons els darrers estudis) que llegeixen tant el diari en paper
com el de la Xarxa. Malgrat tot, no tinc cap mena de dubte que
els lectors busquen en un i altre mitjà de comunicació
informacions i continguts diferents, i això és
el que condiciona el treball dels periodistes en ambdos mitjans.
En els dos casos, els lectors tenen característiques
comunes (manca de temps, necessitat d'una informació
completa, clara, verídica…) i característiques
que els diferencien fins al punt que el lector on-line es converteix
en subjecte actiu, que interactua amb la informació i
personalitza els seus continguts". Cabrera conclou que
"la premsa en paper i la premsa on-line són, en
la meva opinió, dues formes diferents d'informar i de
comunicar, i que no se solapen, sinó que en tot cas es
complementen. Com més diferències s'estableixin
entre un tipus de premsa i un altre, més fácil
resultarà a la premsa tradicional mantenir-se en el temps
millorant la seva pròpia oferta de continguts, un fet,
sense cap mena de dubte, necessari en aquest moment".
Bona informació
i ben escrita
Una de les conclusions dels experts
assistents al Congrés Mundial de Diaris que va tenir
lloc al 2000 és que cal 'reinventar' els diaris. Però,
com? Tomàs Delclós apunta que "no hi ha receptes
universals. Els canvis no seran el mateix a la premsa local
que a la internacional de referència. En tot cas, sempre
hi ha un repte bàsic: bona informació i ben escrita.
S'ha parlat molt del 'subministrador de continguts', una mena
de periodista tot terreny que a les corporacions multimèdia,
facilita l'àudio, el vídeo i les cròniques
del suport digital i de paper. No crec que la informació
treballada, amb valor afegit, la pugui aportar aquesta figura".
Segons sembla, dintre aquests canvis, els canvis formals afectaran
algunes seccions i serveis que actualment tenen cabuda en els
diaris en paper. Si abans Saez es referia a la desaparició
de les guies de serveis i dels anuncis per paraules, els experts
amplien la llista amb els anuncis classificats que acabarien
a la Xarxa, degut a la major facilitat de buscar feina per mitjà
d'Internet. En aquesta línea, Delclòs també
apunta que "és obvi que en el futur algunes informacions
com les cotitzacions borsàries -per la seva immediatesa-
o les meteorològiques no tindran raó de ser 24
hores després".
Des d'una perspectiva més de fons i no tant de forma,
el periodista Josep Maria Ureta, apunta, des de la secció
d'opinió d'El Periódico, un altre tema com és
el de la formació. "Aquesta és l'única
professió que no contempla, en cap cas, que els treballadors
en actiu puguin 'reciclar-se' i, per descomptat, mai a compte
de l'empresa", i ressalta que "caiem en un parany
molt subtil: l'opinió és molt més barata
de produir que la informació". Des de Málaga,
María Ángeles Cabrera creu que caldria millorar
"en primer lloc, la qualitat en la redacció i en
el disseny o presentació visual dels continguts. També
la credibilitat dels seus articles, així com la interpretació
i anàlisi de les notícies basant-se en una encertada
selecció i valoració de les mateixes. Crec que
la bona qualitat periodística i l'especialització
en les diferents matèries és una tasca difícil,
però ¿encara hi ha algú que pot pensar
que la professió periodística és fàcil
i rutinària? En la meva opinió, exigeix una contínua
adaptació als canvis (tecnològics, socials…)
i un esforç renovat a l'hora de respondre a les necessitats
de les audiències".
Més lliures,
menys creïbles
Una de les principals diferències entre els dos models
de diari que juga a favor de la premsa escrita és la
credibilitat. María Ángeles Cabrera afirma que
"ara per ara, per suposat, el prestigi i la credibilitat
de les empreses informatives tradicionals són el major
punt a favor de la premsa escrita enfront de la premsa on-line.
Malgrat tot, no podem oblidar que també tenen un factor
en la seva contra, la manca d' independència i llibertat
d'expressió precisament en el control de la selecció
de les notícies". La resta de professionals consultats
opinen igual. "Internet, de moment, és un espai
d'informació no elaborada. Les empreses que hi treballen
dediquen molts pocs recursos a treballar la informació",
apunta Albert Saez, mentre que Tomàs Delclòs assegura
que "hi ha de tot". "En el periodisme especialitzat
-apunta- han sortit capçaleres a Internet que tenen molta
credibilitat perquè hi ha un equip humà al darrere
produint la informació i la garantia d'una capçalera.
Als diaris generalistes, el capital humà és encara
fonamentalment a les redaccions de paper".
La conclusió d'aquest debat té molt més
de fons que de forma. Félix Martínez, cap de societat
d'El Mundo a Catalunya, assegura que "fins fa poc molts
dels responsables dels diaris escrits semblaven creure que era
necessari canviar la concepció del producte per fer front
a la nova competència dels mitjans electrònics.
Però sembla ser que no és així. La premsa
escrita ha de potenciar els valors que tradicionalment han constituït
el seu principal actiu com són la capacitat per generar
informació pròpia, per marcar l'agenda de l'actualitat
i de generar debat. Els mitjans electrònics, que fins
ara eren una alternativa a la premsa escrita perquè oferien
de fet el mateix producte de forma gratuïta, comencen a
plantejar-se cobrar per la consulta de la còpia de l'edició
impresa. I els que ho ofereixen com a producte exclusiu per
a Internet tenen més a veure amb la ràdio que
no pas amb la premsa".
María Ángeles Cabrera afirma que "des de
l'aparició d'Internet fins al dia d'avui, sembla més
clar que la premsa en paper pot i ha de sobreviure per si mateixa,
amb independència del que passi amb la premsa a Internet".
Per la seva part, Josep Maria Ureta apunta: "A veure si
aprenem a distingir entre els nous medis que se sumen als existents
i els que els substitueixen. El correu electrònic farà
desaparèixer el fax, però la informació
on-line no castigarà els diaris. Els redactors, al cap
i a la fi, són els mateixos". Però sembla
ser que el futur de la premsa escrita no tan sols depèn
d'Internet. Albert Saez reflexiona sobre el tema: "Em preocupa
més la premsa gratuïta, perquè a mig termini
ens trobarem que hi haurà dos mercats diferenciats en
format paper com seran el de la premsa de pagament i el de la
premsa gratuïta. En l'actualitat, especialment a Madrid,
amaguen el retrocés de difusió amb la venda de
subscripcions en bloc a les grans empreses, però en el
futur haurem d'aclarir el problema: quants diners i per què
està disposada a pagar la gent per rebre informació?
Com ha de ser aquesta informació per interessar fins
al punt de comprar-la? Aquest sí que és un repte".
Quioscos, no gràcies
Durant el 53è Congrés
Mundial de Diaris celebrat l'estiu de 2000 a Rio de Janeiro,
Gunther Bottcher, director gerent de Ifra, organització
mundial de suport tecnològic per a mitjans impresos,
va apuntar que abans de cinc anys molts lectors de diaris tradicionals
imprimiran a casa seva l'exemplar del rotatiu sense necessitat
d'haver de dirigir-se al quiosc. La impressora d'alta definició
serà facilitada pel mateix diari. L'enviament del diari
es farà electrònicament ja sigui al domicili o
a la feina de l'usuari, que l'imprimirà en un format
més reduït que els diaris actuals. Aquesta tendència,
segons Bottcher, permetrà les empreses periodístiques
estalviar-se els costos d'impressió (cal recordar que
les empreses de paper han pujat aquest any els seus costos un
25 %) i distribució.
En aquest sentit, Tomàs Delclòs, subdirector d'El
País i responsable del suplement setmanal Ciberpaís,
apunta que"les noves tecnologies no afectaran només
a la presentació del producte informatiu final, sinó
també als sistemes de distribució. La possibilitat
d'impressió a l'hora i el lloc que demandi el client
-la tecnologia ja hi és, solament un problema de cost
frena la seva implantació- obligarà les redaccions
dels diaris, per exemple, a entrar en la cultura de l'edició
renovada contínuament".
Delclòs continua en el camp de les hipòtesis de
futur quan recorda que en l'actualitat "hi ha autors, nord-americans
és clar, que preveuen agosaradament que cap al 2025 hi
haurà uns pocs diaris internacionals en paper i que altres
sortiran el cap de setmana amb més incidència
en l'anàlisi i l'opinió que no pas en la notícia
pròpiament. Hi haurà canvis substancials, però
és difícil, ara per ara, pensar en el funeral
de la premsa escrita mentre el paper sigui l'interfaz més
agradable que hi ha". Delclòs també conclou
que "la bona informació, aquella que ha estat treballada,
s'haurà de pagar, tant dins com fora de la Xarxa, perquè
té un preu molt alt acon-seguir-la".
|
|
|
|
|
