 |
 |
 Número
111 de la Revista Capçalera
EDITORIAL
Periodistes o gestors?
La informació s'està
uniformitzant. Les primeres planes dels diaris, les obertures
de les seves seccions i les obertures dels informatius de
televisió són pràcticament iguals i els
periodistes estan deixant de ser agents crítics que
informen de les disfuncions i dels problemes que es troben
en la realitat quotidiana, per passar a ser gestors de la
informació que es genera en àmbits i esferes
molt allunyats del dia a dia. Tal i com creuen molts professionals,
el periodista és una espècie en extinció
i ja no s'espera d'ell que actuï de contrapoder al servei
de la societat. Aquest concepte vell i romàntic del
periodisme ja no és recuperable, però això
no significa que el futur hagi de ser, forçosament,
d'una societat acrítica i uniformitzada a l'estil orwellià.
Els professionals del periodisme hem de ser capaços
de trobar el camí per recórrer aquests nous
espais de comunicació sense deixar de banda la nostra
funció primordial, la de garantir que els ciutadans
estiguin adequadament informats.
Els periodistes actuals han de portar diverses notícies
fresques cada dia, i si pot ser, espectaculars i exclusives.
La feina s'ha de fer ràpida i es treballa sota massa
pressions per parar-se a reflexionar o perdre el temps en
nicieses: s'ha de fer la notícia treballant totes les
hores que faci falta, en condicions laborals molts cops deplorables
i demostrant que vals més que ningú. I els ritmes
informatius no es marquen des de la tasca de recerca dels
periodistes, ni des de les seccions, ni des de les mateixes
direccions dels mitjans: es marquen des de les activitats
de totes aquelles organitzacions socials, econòmiques
o polítiques que aconsegueixen incidir en les agendes
dels mitjans i des dels seus gabinets de comunicació.
Per garantir la qualitat de la informació s'ha trobar
un punt d'inflexió que ens permeti avançar en
aquest nou escenari. S'ha de reordenar la professió
en base a tres elements essencials: un, la necessitat d'una
nova definició de periodisme i els seus gèneres
segons els tipus de mitjans (escrits, audiovisuals) i la delimitació
acurada de tot allò que es considera notícia;
dos, cercar una nova definició dels professionals,
sent tots periodistes, segons la forma en la qual participen
en el procés d'elaboració d'informacions; i
tres, en aquestes noves definicions, deixar clars els deures
i els drets dels professionals que participen en el procés
de generar informació amb una regulació adequada.
|
|
|
|
|
