Número 107 de la Revista Capçalera

PERIODISME AL MÓN: PARAGUAI, UNA LLEI PER A DOS MESOS.
Per Conxa Parramon

Els països llatinoamericans sovint es troben encara en un procés d'adaptació a una democràcia real després de les dictadures que van assolar part de la seva història contemporània. I els mitjans de comunicació són un reflex d'aquesta situació. El Paraguai ha viscut recentment un pols entre els media i el poder. Aquest cop els periodistes s'han sortit amb la seva, però encara hi ha molts deures pendents.

L'any que acabem de deixar enrere, els periodistes paraguaians van guanyar una important batalla al seu govern: després d'una intensa campanya de protestes, el president de la República, Luis González Macchi, es va veure obligat a derogar la Llei de transparència informativa només dos mesos després de la seva promulgació. En la pràctica, malgrat el seu nom, la Llei es convertia en una cursa d'obstacles per als periodistes que volien investigar les finances de l'Estat i els funcionaris públics.

Abans de la decisió presidencial, el mateix ponent de la Llei, conjuntament amb algunes organitzacions que vetllen per la llibertat d'expressió i el Sindicat de Periodistes del Paraguai, ja havien presentat un nou projecte de llei, però des del mes d'agost roman aturat a la comissió corresponent del Congrés dels Diputats. A més, encara està vigent una altra llei limitadora, la Llei sobre la informació de caràcter privat, que estipula uns terminis molt llargs per a la difusió de dades sobre deutes i impagats, fins al punt que obliga les empreses que subministren informació sobre situacions patrimonials a eliminar dels seus sistemes informàtics i de manera automàtica, les dades no publicables. Si no ho fan així, poden ser sancionades amb fortes multes. Per tant, i malgrat aquesta victòria, els periodistes paraguaians continuen en mans dels jutges.

Traves a dojo
L'objectiu de la Llei de transparència informativa era desenvolupar l'article 28 de la Constitució del Paraguai, que garanteix "el dret de totes les persones a rebre informació veraç, responsable i equànime" i explicita que "les fonts d'informació són lliures per a tots". L'articulat de la Llei, però, restringia l'accés a cert tipus d'informació oficial, en especial el patrimoni i l'actuació dels funcionaris públics, així com les investigacions sobre corrupció i els processos de contractació econòmica de l'Estat. En la seva tramitació parlamentària, el text encara es va endurir més, fins al punt que la Llei va acabar essent coneguda col·loquialment com a "llei mordassa".

Deu dels setze articles de la Llei estaven dedicats a explicar amb molta minuciositat els límits de la llibertat d'expressió al Paraguai. En l'article 6, es detallaven fins a 16 tipus diferents de restriccions, entre les quals destacava la concessió de poders al president del país perquè, per la via del decret llei, pogués vetar la informació referida a la defensa nacional, a la seguretat de l'Estat o a les relacions internacionals.

L'articulat de la Llei detallava els tràmits i terminis de temps que l'Administració de l'Estat podia trigar a donar una informació demanada per qualsevol ciutadà o periodista a un organisme públic. Aquests terminis podien arribar a ser de tres mesos i mig, i a més, el sol·licitant havia de pagar les fotocòpies, el temps de treball del funcionari i les taxes que determinés la llei. Pel que fa a les investigacions sobre la conducta de funcionaris públics o sobre casos de corrupció, la Llei indicava que només es facilitarien un cop finalitzada la investigació pertinent. Per poder conèixer les deliberacions de les reunions reservades o secretes del Congrés així com decisions governamentals menors, com ara les raons del nomenament d'ambaixadors, la Llei permetia a l'Estat fins a un termini màxim de 40 anys, sempre i quan "la dependència pública responsable ho considerés oportú".

Àmplia protesta periodística
Davant una llei d'aquesta mena, la protesta dels periodistes paraguaians no es va fer esperar. El Sindicat de Periodistes va posar la Llei en coneixement d'organismes internacionals i va iniciar els tràmits oportuns per qüestionar la seva constitucionalitat. Considerava que la Llei estava en contra de les disposicions de la Carta Magna i dels convenis internacionals que defensen la llibertat d'expressió i que el Paraguai ha signat. Els periodistes van redactar una carta de protesta i es van manifestar davant el Congrés del país. Entenien que la Llei no solament era una sentència de mort per al periodisme d'investigació, sinó que els complicats tràmits administratius exigits per obtenir informació oficial minvaven greument el simple dret a la informació. Finalment, i fruit de les protestes, dos mesos després d'aprovada la Llei va haver de ser derogada pel president González Macchi.

El periodista paraguaià Benjamín Fernández Bogado, membre de l'Associació Iberoamericana pel Dret a la Informació i la Comunicació, reflexiona, en un article publicat a la revista electrònica Sala de Prensa (www.saladeprensa.org), sobre el futur del periodisme al seu país. Diu que cal obrir un ampli debat sobre la llibertat d'expressió, i que cal fer-ho en el conjunt de la societat perquè és perillós deixar-ho només en mans dels polítics.

Hi ha, però, postures molt més radicals, com la de José Luis Simón, director del programa de ràdio Desde la vereda de enfrente. Simón, en un escrit a Pulso del periodismo (www.pulso.org), diu que en un país que va patir una dictadura tan llarga hi ha poca cultura democràtica i la societat civil és dèbil malgrat la recuperació de drets i llibertats. "Paradoxalment, les principals amenaces a la llibertat d'expressió vénen de la mateixa premsa", afegeix.

Segons Simón, la premsa del seu país "no demostra una genuïna vocació democràtica, malgrat que en les seves editorials cada dia pregoni un suposat compromís amb l'ideal d'una societat democràtica". La causa d'aquest comportament contradictori es troba en "la gran quantitat d'empreses periodístiques que estan vinculades a interessos econòmics i polítics que vénen del recent passat autoritari del país".

La democràcia no ha tallat la corrupció
Al Paraguai, durant els 35 anys de la dictadura del general Alfredo Stroessner es va generar molta corrupció, que en l'actualitat, quan només fa nou anys que aquest país llatinoamericà disposa d'una constitució democràtica, encara no ha pogut ser eradicada. Només una petita part n'ha estat detectada i denunciada pels organismes de control de l'Estat. En canvi, són molts els periodistes que es dediquen a investigar i a denunciar en els seus mitjans els casos de corrupció.
Molts polítics paraguaians subratllen que cal atacar el problema de la corrupció des de dins, i per això demanen la reforma d'algunes lleis i fins i tot una revisió del Codi Penal. Un d'aquests polítics és Rafael Filizzola, que demana l'aprovació d'un codi d'ètica de la funció pública per regular els conflictes d'interessos, vetllar per la transparència de les finances personals dels funcionaris i controlar la utilització dels recursos de l'Estat. També demana una oficina d'ètica governamental. Aquest organisme hauria de tenir el major grau d'autonomia possible i el seu responsable hauria de ser designat per procediments que garantissin la seva independència.

La tasca principal d'aquest organisme seria explicar als funcionaris quins són els seus deures ètics i les conseqüències penals de la infracció de les normes. També exerciria un control sobre les declaracions de béns dels funcionaris i tindria potestat per encetar investigacions en casos sospitosos.

Un exemple: el "cas Telmo Ibáñez"
Telmo Ibáñez, corresponsal del diari ABC Color a la localitat paraguaiana de Concepción, va ser condemnat per la justícia a pagar prop de 20 milions de guaranís (més de 4.500 euros) per un delicte de "calúmnia agreujada".
El seu "delicte" va ser publicar al seu diari el resultat d'una auditoria que deixava al descobert una malversació de fons públics duta a terme per l'intendent de l'ajuntament d'aquella població. Ibáñez també va qüestionar l'actuació de tres regidors que en el seu dia no van voler ni investigar ni denunciar els fets. El jutge, en lloc d'obrir-ne una investigació, va donar la raó als regidors, que van presentar una denúncia contra el periodista per calúmnies. Telmo Ibáñez va rebre amenaces de mort, va ser espiat a la porta de la seva oficina i li van trencar el parabrisa del cotxe mentre ell i la seva família eren a l'interior del vehicle. Actualment, la sentència està provisio-nalment suspesa, perquè el Tribunal Suprem està investigant el cas. Alhora, un grup de diputats ha presentat una petició de processament contra el jutge per mal exercici de les seves funcions i per igno-rància de la Llei.