Número 107 de la Revista Capçalera

REPORTATGE

Els mitjans públics, un pols a la democratització
Per Francesc Ràfols

Els professionals dels mitjans de comunicació públics de l'Estat espanyol esperen que el 2002 sigui recordat com l'any de la seva democratització. Darrerament, s'han iniciat una sèrie d'iniciatives que, poc a poc, es coordinen i busquen una estratègia comuna. Es tracta d'aconseguir uns mitjans públics independents, no governamentalitzats i de qualitat, on els professionals que hi treballen no es vegin sotmesos al servilisme al govern de torn ni a les seves manipulacions informatives.

"L'any 2002 ha de ser el de la plena democratització dels mitjans públics de comunicació". Aquesta és la proclama que va fer un dels assistents a la Jornada anual del Col·legi de Periodistes de Catalunya, celebrada el 26 d'octubre passat, i que va ser assumida com a una de les principals resolucions de la trobada. Convocada pel Col·legi, conjuntament amb el Sindicat de Periodistes de Catalunya i la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), la sessió tenia entre un dels seus objectius el d'explicar les iniciatives impulsades en diferents punts de l'Estat espanyol en defensa d'uns mitjans públics de qualitat, independents dels governs de torn i dels mecanismes de manipulació informativa que hi introdueixen.

Hi van assistir representants de les radiotelevisions públiques de Galícia, País Valencià, Andalusia, RTVE i, evidentment, TV3. Des de llavors, les respectives situacions han evolucionat i no totes de manera favorable. Per exemple, a RTVE, des del 2 de gener d'enguany ha entrat en vigor el pla de reestructuració dissenyat per la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) que suposa un dràstic pla de sanejament financer de l'empresa. El cas de RTVE és particular perquè a les denúncies per manipulació informativa al dictat dels interessos polítics que controlen els mitjans públics de titularitat estatal, autonòmica o local, hi afegeixen la greu situació financera que l'han abocat a un pla de reestructuració que ha rebut una forta contestació sindical. No és que la resta d'empreses nedin en l'abundància econòmica ni molt menys, però encara no han entrat en processos tan severs.

El mes de desembre de l'any passat, el comitè d'empresa de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) i els comitès de redacció de Canal9 i Ràdio9 van presentar el manifest Per uns mitjans públics al servei dels ciutadans i de la democràcia en defensa de les dues emissores com a servei públic. A Galícia, els professionals del sector van impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de regular per llei que el director general de la televisió pública gallega sigui nomenat pel Parlament amb una majoria qualificada. A Andalusia també hi ha hagut iniciatives mínimes que fins ara han quallat menys, però que han servit per demostrar el doble llenguatge dels dos partits majoritaris. El que defensa el Partit Socialista a Madrid per a la gestió de RTVE no ho practica a Canal Sur. I el que reclama el Partit Popular a Andalusia, se n'oblida quan això s'ha de fer efectiu a Madrid.

A Catalunya, la polèmica és des de fa temps el funcionament de TV3 i Catalunya Ràdio. La nova Llei del Consell de l'Audiovisual de Catalunya semblava anunciar nous temps, però amb la reforma de la CCRTV que havia de discutir el Parlament semblava, segons els professionals d'aquests mitjans, que s'havia de retrocedir força en el temps. Finalment, la proposta legislativa va ser retirada, però encara hi ha massa incògnites sobre el futur de la radiotelevisió autonòmica. A la pàgina web www.quenolasegrestin.com, els professionals de TV3 donen àmplia informació sobre el que passa en aquest canal. Però les crítiques no s'han quedat només a TV3 i Catalunya Ràdio.

RTVE a Catalunya
Així com diverses emissores públiques d'àmbit local han rebut denúncies referents a la manipulació informativa a què són sotmeses.

Aquest panorama general és el que ha motivat diverses iniciatives als diferents punts del territori implicats. Els seus impulsors han decidit unir els esforços, cosa que es va començar a plasmar a la Jornada del Col·legi de Periodistes de l'octubre passat. Un dels objectius és implicar el conjunt de la societat en la defensa d'aquests mitjans, entesos com un servei públic d'informació veraç i plural. El plantejament és que només a partir de la complicitat social es podrà exigir als poders públics una reforma real per a la democratització dels mitjans i del seu manteniment com a servei públic, dotat amb un finançament suficient per al seu funcionament. En el fons, es tracta d'aconseguir que la ciutadania reclami el seu dret a una informació pública de qualitat, de la mateixa manera que ho fa amb la sanitat o l'educació.

La Declaració de Barcelona
Bastant abans que diverses forces polítiques impulsessin una "Declaració de Barcelona" com a proclama de la seva estratègia política, diverses organitzacions professionals de periodistes (amb el Col·legi i l'SPC com a motors), amb el suport d'altres institucions sindicals i ciutadanes, en van promoure una altra que, amb el mateix títol, va passar molt més desapercebuda. Es tractava d'un manifest que reclamava la democràcia informativa als mitjans de comunicació. Aquell procés, que va suposar la creació de la Plataforma per a la Democràcia Informativa (PDI), no es referia de manera explícita a la radiotelevisió pública, ja que s'emmarcava dins de la polèmica que en aquell moment hi havia sobre plataformes digitals i l'enfrontament a mort entre diversos grups multimèdia. Es pretenia "un moviment ciutadà de reconstrucció de la democràcia informativa". Era, doncs, un intent dels professionals de la informació que buscaven el suport socialper denunciar les mancances democràtiques de les empreses de comunicació. Sindicats i associacions socials de caire veïnal o del món de l'ensenyament, entre altres, van participar en aquell procés que, per diferents circumstàncies, no va acabar de quallar del tot. Però permet que ara no s'hagi de partir de zero.

De les diferents inquietuds expressades en la professió en va sortir la convocatòria d'una assemblea general oberta que es va celebrar al Col·legi de Periodistes a començaments de 1998 i en la qual es van crear tres comissions de treball. Una d'elles versava sobre mitjans públics. La feina impulsada des d'aquella instància va suposar que a les eleccions al Parlament de Catalunya que es van celebrar l'any següent, el tema va ser un dels eixos del debat polític. No solament això, sinó que el canvi en la correlació de forces que provocaren els resultats electorals va facilitar la celebració d'un debat monogràfic sobre la qüestió i certs canvis en el funcionament de la CCRTV.

La dinàmica que es va iniciar en aquell moment va ser seguida amb molta atenció en altres punts de l'Estat espanyol. El paper dels mitjans públics en una societat democràtica ha estat un tema recurrent en tota trobada de periodistes. L'elaboració de manifests ha estat una constant, amb uns plantejaments cada cop més ambiciosos. A la citada jornada del 26 d'octubre passat, també se'n va aprovar un, Els professionals, per uns mitjans públics i independents, que havia estat redactat pel professor José Juan González Encinar, Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d'Alcalá de Henares. En el text es diu que "la nostra no és una queixa gremial, sinó una crítica a un atemptat contra el dret constitucional a la informació, base de tota societat democràtica. El servilisme de tots els mitjans públics (estatals, autonòmics i locals, siguin ràdios, televisions, agències o pàgines web) és un problema de tota la societat". S'insisteix en la necessitat d'un finançament públic estable i a anys vista. Una de les novetats que introdueix aquest manifest és la necessitat d'unes condicions laborals suficients perquè els informadors puguin ser independents. En el document es reclama "una contractació estable dels professionals, amb condicions laborals i salarials dignes, que permetin els informadors assumir plenament les seves obligacions professionals i les seves responsabilitats deontològiques".

D'aquella sessió en va sortir la voluntat de coordinar les diferents iniciatives allà exposades de manera que tot plegat pugui confluir en una alternativa com la que es narrava en l'encapçalament d'aquest reportatge: que el 2002 sigui l'any de la democratització dels mitjans públics. Perquè aquesta coordinació sigui efectiva, però, encara queda feina per fer.

A Madrid, un altre punt de vista
A Madrid, fa poc més d'un any, es va constituir, per iniciativa d'un grup de professionals de RTVE, la Plataforma en defensa de la RTVE. Depenent des de començament de l'any passat de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI), el futur de l'ens començava a inquietar els treballadors. La proposta partia d'un fort plantejament sindical sobre la necessitat de manteniment dels llocs de treball. Es plantejava la conveniència de defensar RTVE com a un mitjà públic de qualitat i els problemes de manipulació informativa es remetien a l'incompliment de la llei que regula el funcionament de la cadena estatal pública de radiotelevisió. Aquesta iniciativa també partia de l'objectiu de buscar la complicitat social per al manteniment de RTVE.
L'arribada del 2002 ha suposat l'aplicació per part de la SEPI del seu pla de reestructuració, del qual, segons han denunciat tots els sindicats (CCOO, UGT, CGT i FeSP), no s'ha donat cap informació als treballadors. El relleu al capdavant de la SEPI, produït a mitjan de l'any passat, de Pedro Ferreras per Ignacio Ruiz-Jarabo, va fer pensar en algun canvi d'actitud per part dels nous gestors, encara que segons portaveus dels diferents sindicats, això no ha estat pas així.
A finals de l'any passat, però, la plataforma transcendeix des del seu nucli sindical de RTVE cap a fora i es transforma en la Plataforma en Defensa de la Ràdio Televisió Pública. També elabora el seu manifest, que va ser presentat el 21 de novembre passat. S'hi afirma que "les radiotelevisions públiques espanyoles no compleixen els seus objectius de servei públic (…) no es caracteritzen pel seu pluralisme, veracitat i imparcialitat ni molt menys per la seva independència del poder polític". També s'hi indica que "ara existeix el risc real que s'iniciï un procés de privatització i que se'ns furti definitivament el dret a disfrutar d'una autèntica radiotelevisió pública al servei dels ciutadans". Es demana un debat entre tots els interlocutors socials perquè aquests "reflexionin i formulin propostes en benefici d'unes radiotelevisions públiques sòlides, riques en recursos i de qualitat".

A l'hora de coordinar aquestes iniciatives, totes elles ben prou intencionades, apareixen certs problemes de concepte. Un dels portaveus d'aquesta plataforma, Pedro Soler, explica que ara "l'objectiu és divulgar l'existència de la Plataforma. Estem tots al mateix vaixell i cal coordinar-se". A Madrid, la proposta s'entronca bàsicament a partir de RTVE, ja que els periodistes de TeleMadrid amb prou feines participen d'aquest procés. La magnitud de RTVE i la centralitat madrilenya fa que els promotors d'aquesta iniciativa es vegin com a nucli galvanitzador de tot el procés a nivell estatal.

La forta incidència dels sindicats generalistes dóna molta presència als plantejaments més laborals de manteniment de llocs de treball i de condicions salarials. Sense deixar de banda aquestes qüestions, els periodistes plantegen els aspectes més professionals per garantir la viabilitat dels mitjans. Unes emissores públiques enteses com a un servei al ciutadà en compliment del mandat constitucional del Dret a la Informació serà el que donaran sentit a la defensa d'aquestes empreses.

Als altres indrets, tot i reconeixent la importància capital de RTVE en aquesta situació, hi ha una sensibilitat diferent sobre l'estratègia a seguir. A Madrid es planteja com a solució l'estricte compliment de la llei vigent. En altres punts de l'Estat espanyol es planteja anar més enllà. Pedro Soler defensa que "actualment, la radiotelevisió pública que tenim no ens serveix. Hi ha un problema de gestió". Hi ha qui planteja que no és només una qüestió de gestió, sinó de model. I aquesta és la base de les propostes de Galícia, País Valencià, Catalunya i Andalusia.

En aquests moments, en alguns llocs hi ha comitès professionals, com és a les emis-sores públiques autonòmiques de Catalunya i el País Valencià. Però això no ha evitat greus queixes de manipulació informativa comeses per part dels responsables dels respectius mitjans. Els professionals (a Catalunya per mitjà de les comissions de Mitjans públics del Col·legi de Periodistes i de l'SPC) exigeixen que el nomenament dels càrrecs directius no sigui una potestat del Govern, que es faci mitjançant el Parlament o les autoritats audiovisuals independents, que a Catalunya, seria el CAC.

Aquestes dues sensibilitats, segons els diferents portaveus consultats, no provoca problemes irresolubles. Tothom defensa la necessitat d'establir un diàleg fluid i d'harmonitzar les propostes i les tasques a desenvolupar. Entre aquestes, hi ha l'establiment de contactes amb els grups parlamentaris, tant a nivell estatal com autonòmic per tal de demanar-los un pronunciament clar sobre la qüestió i reformes en la via plantejada. Soler conclou que "davant la revolució tecnològica que s'acosta, estem davant una ocasió d'or per posar-ho tot en ordre".

El professor González Encinar, profund coneixedor dels diferents processos en marxa, estima que "és fàcil entendre que la lluita pel lloc de treball a vegades primi sobre altres qüestions", però, afegeix, "si no s'assumeix com a reivindicació màxima que els partits del Govern deixin de controlar els mitjans públics, no hi ha res a fer". L'estratègia que proposa aquest catedràtic de Dret Constitucional és que "cal integrar en aquesta dinàmica el conjunt de les persones que es dediquen a l'ensenyament, perquè si no ho aconseguim, estem perduts. Les lleis del mercat van en sentit contrari als nostres plantejaments". Un dels criteris que González ha expressat en tots els fòrums que ha participat és la inconstitucionalitat de l'Estatut de Ràdio i Televisió de 1980, base de les diferents lleis reguladores dels canals autonòmics creats amb posterioritat.

A la retina, i amb una gran enveja, tothom guarda les imatges de Praga on desenes de milers de persones van donar suport als periodistes de la televisió pública de Txèquia que lluitaven en contra de la interferència dels poders polítics en la tasca professional dels informadors. La situació historicosocial entre l'Estat espanyol i Txèquia és prou diferent com per pensar en situacions paral·leles, però l'objectiu dels periodistes dels mitjans públics d'aquí busquen, si més no, una complicitat social similar.

RTVE contra SEPI
El 24 de novembre passat es va celebrar a Madrid una manifestació en defensa dels mitjans públics a la qual van participar prop de tres mil persones. La mobilització havia estat convocada pel comitè intercentres de RTVE i pels sindicats de l'empresa per la qual cosa la situació que viu la radiotelevisió pública estatal va ser l'eix central de la marxa. El lema principal era "per una RTVE veritablement pública, plural i de qualitat".

La informació que de la manifestació en va donar la televisió pública va merèixer la repulsa dels professionals. El Telediario del vespre d'aquell dissabte 24 es va referir a una participació d'un miler de persones. Prop de dos-cents treballadors dels Serveis Informatius de TVE es van concentrar davant del despatx del director del departament, Alfredo Urdaci, i una acció similar es va dur a ter-me al centre de Sant Cugat, segons comunicats sindicals. Aquesta protesta, que pot semblar anec-dòtica, és reflex del malestar que hi ha a l'ens davant la incertesa del futur. Inquiets pel pla de la SEPI "del qual no n'hem tingut cap informació", segons Pedro Soler, membre de CCOO a la Plataforma per una TV pública de qualitat, i Antonio Peiró, treballador de RNE i representant del Sindicat de Periodistes de Madrid a la citada plataforma. Les relacions amb Pedro Ferreras, president de la SEPI fins a l'agost de l'any passat, no van ser fluïdes. Amb el seu successor, Ignacio Ruiz-Jarabo, exdirector de l'Agència Tributària, no són gaire millors. Peiró afirma que "es va comprometre a donar informació i la que ens ha donat no serveix per a res".

De les poques coses que han transcendit del Pla és que aquest té, a criteri sindical, un plantejament "excessivament economicista". Soler estima que "si la reducció del deute no va acompanyat de mesures clares de democratització, no anem enlloc".

A Galícia es trenca la calma
Els periodistes gallecs, organitzats al voltant del Col·legi de Periodistes d'aquesta comunitat autònoma, han impulsat una iniciativa sense precedents a l'Estat espanyol. Han endegat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per acon-seguir que el director general de la Companyia de Ràdio i Televisió Gallega (CRTVG) sigui nomenat per dos terços del Parlament i per a un període de cinc anys. Xose Vega, un dels promotors de la proposta i treballador de la Televisió Gallega (TVG), creu que amb la ILP "s'ha trencat el foc i s'ha aconseguit posar la situació dels mitjans públics a la palestra política".

El procés va començar arran d'una informació sobre la malaltia de les vaques boges, que ha tingut a Galícia un dels escenaris informatius més destacats. Xosé Vega, en la seva intervenció a la Jornada del Col·legi, va explicar que les imatges d'un gran nombre de vaques mortes a Galícia "es van veure a totes les televisions del món menys a la nostra". Amb la col·laboració d'un sindicat de pagesos, els professionals van posar en marxa la ILP. Feien falta 15.000 firmes i se'n van obtenir 19.000.

En l'explicació de motius presentada a la Mesa del Parlament gallec per demanar la tramitació de la ILP, els seus promotors afirmen que "a la Ràdio i Televisió de Galícia s'estan vulnerant els principis de programació continguts en la llei de creació de la CRTVG". També s'apel·la a un informe del Defensor del Poble fa quatre anys sobre el pluralisme polític en els mitjans de comunicació públics gallecs on es reconeix un enorme dèficit d'aquesta qüestió. Els periodistes asseguren que des de llavors "la situació encara ha empitjorat més".
S'acusa als successius responsables del Canal i de la Xunta d'utilitzar la televisió pública per manipular impunement la consciència col·lectiva dels ciutadans. La ILP ja ha estat admesa a tràmit i des de llavors a Galícia ha passat un fet gens intranscendent: les eleccions autonòmiques en les quals el PP i Manuel Fraga han revalidat la seva majoria absoluta. Caldrà esperar, però la ILP ha tingut la virtut de treure a la superfície un debat que havia estat sempre amagat.

CANAL9, problemes a dojo
Els periodistes de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) van viure un mes de desembre de 2001 força actiu, amb l'elaboració i presentació del Manifest per uns Mitjans públics al servei dels ciutadans i de la democràcia i amb la publicació de la Memòria de seguiment d'informatius que enguany arribava a la seva cinquena edició. Segons les dades aportades en aquest informe, Canal9 és un compendi de tots els mals que poden afectar un mitjà de comunicació de titularitat pública: manipulació informativa, baixes audiències, teleescombraria i dèficit econòmic creixent a ritme vertiginós.

Aquesta situació ha motivat la reacció dels professionals d'aquestes emissores. L'objectiu del manifest "és donar un crit d'alarma i un crit de SOS al mateix temps", explica Julià Álvaro, representant del comitè de redacció de TVV.
La proposta dels professionals valencians contempla la creació d'una autoritat per controlar els mitjans públics, a l'estil de les que ja hi ha a diversos països europeus. També es postula que aquest organisme estigui composat "per persones escollides, per majoria qualificada, per les Corts Valencianes entre professionals de reconegut prestigi en el camp dels mitjans de comunicació i amb un mandat superior al d'una legislatura".

En els dies posteriors a la presentació del manifest, aquest va rebre nombroses adhesions. Els seus promotors (comitè d'empresa RTVV, les seccions sindicals d'UGT, CCOO i CGT i els comitès professionals de Canal9 i Ràdio9) han habilitat una adreça electrònica (manifest-9@hotmail.com) per canalitzar les signatures.

Els periodistes de RTVV no dubten en qualificar la programació de la televisió pública de "telefems". L'emissió de programes com Tómbola i d'altres delicatessen elaborades per productores diverses no han evitat que les audiències de les emissores públiques de ràdio i televisió siguin pràcticament testimonials.

Pel que fa a la gestió econòmica, Álvaro expli-ca que "des de fa tres anys s'ha recorregut a l'endeutament per finançar la RTVV". Entre 1999 i 2001 el dèficit ha arribat als 51.000 milions de pessetes.

Felicitat fugaç a Andalusia
A Andalusia és on, de tots els llocs on s'han impulsat dinàmiques en defensa de la democratització dels mitjans públics, la mobilització es troba en un estat més embrionari. Paradoxalment, però, és on han viscut, temporalment, una situació més idíl·lica. Això va ser possible en la legislatura passada i gràcies a la pinça IU-PP, que va forçar un canvi legislatiu en la gestió de la radiotelevisió autonòmica atorgant al Parlament un pes molt més destacat en el nomenament del director general. Després, la majoria absoluta del PSOE va tornar les coses al seu punt inicial.

Fa uns mesos es va celebrar a Andalusia un congrés sobre Ètica i mitjans de comunicació del qual en va sortir una resolució que instava les administracions "a impulsar un consell audiovisual" i que partia del model català de CAC com a referència teòrica. El IV Congrés provincial de Periodistes de Granada, celebrat el novembre, va adherir-se al Manifest sobre Mitjans Públics aprovat per la Trobada de Barcelona del 26 d'octubre. Per als pròxims mesos hi ha altres convocatòries d'encontres professionals de signe diferent en les quals la problemàtica dels mit-jans públics tornarà a ser sobre la taula.
Paco Terron, treballador de CanalSur i membre de la Junta Executiva del Sindicat de Periodistes d'Andalusia (SPA) assegura que "en cap lloc com a Andalusia es mostren amb tota la seva cruesa les postures contradictòries dels partits en funció de si governen o estan a l'oposició".

Per si no n'hi ha prou, els plantejaments que el PP practica a Madrid sobre la radiotelevisió pública, a RTVE i fins i tot a TeleMadrid, són ben diferents de les que aplica a Andalusia.

Terron afirma que després que el PSOE perdés les eleccions legislatives del 2000 i guanyés les autonòmiques, també del 2000, els socialistes "van tenir l'oportunitat de posar en pràctica a Andalusia la seva doctrina d'una reforma que impedeixi la instrumentalització de la televisió per part de qualsevol Govern". En canvi, Chaves va decidir posar Rafael Camacho al capdavant de la RTVA, fins aquell moment el portaveu del seu Govern.

Entrevista amb Albert Closas
Membre del Comitè Professional de TV3 "Som garantia de credibilitat"

Albert Closas, membre del Comitè Professional de TV3 i president de l'òrgan, quan els torns rotatoris establerts a nivell intern així ho determinen, afirma que sigui quin sigui el tomb que agafin les coses, "seguirem intentant que no s'atempti contra el Codi Deontològic".

-Pregunta: Com valora el Comitè Professional de TV3 la retirada de la proposta que el Govern feia per reformar la Llei de la CCRTV?

-Resposta: Els professionals ho valorem positivament perquè hi havia el perill de fer marxa enrera a les resolucions aprovades pel Parlament després de les darreres eleccions, algunes d'elles d'acord amb les propostes plantejades pel Col·legi de Periodistes. La transparència del debat ha estat igualment molt positiva. Miquel Puig està fent la seva feina correctament i entre tots hem ajudat perquè el nostre treball sigui molt més creïble, sobretot com a mitjà públic de comunicació que som i que paguen tots els ciutadans.

-Pregunta: Mantindrà el Comitè l'actitud "vigilant"?


-Resposta: Seguirem intentant que no s'atempti contra el Codi Deontològic. La nostra tasca no és estar tot el dia opinant. Això ho ha de fer, per exemple, l'SPC. Nosaltres actuem per denúncies sobre atemptats als principis professionals. Però no som un instrument d'oposició a la direcció, sinó que existim per ajudar-la a garantir la credibilitat. Som un instrument més de la garantia de neutralitat de TV3.

-Pregunta: Com veieu els processos que hi ha en marxa a Galícia, al País Valencià i a Madrid, al voltant de RTVE?

-Resposta:Els veiem amb total simpatia, ja que nosaltres hem estat pioners d'aquest tipus de "mogudes". Ens felicitem que això passi i caldria que totes aquestes iniciatives es coordinessin. Qui en quedi al marge farà palès el seu intent de sotmetre's a la manipulació. També és una bona notícia que aquesta dinàmica hagi esquitxat empreses privades, com La Vanguardia, que des de fa poc ja té el seu Estatut de Redacció.