Número 107 de la Revista Capçalera

EDITORIAL

Els mitjans públics, cosa de tots
El dret constitucional a la informació és la base d'una societat democràtica i qualsevol atemptat contra aquest dret o qualsevol intent de control o de manipulació de la informació per part dels poders públics s'ha de combatre des de la mateixa societat. La garantia d'un accés dels ciutadans a la informació es basa en la independència que, per definició, han de tenir tant els mitjans de comunicació com els professionals que hi treballen, ja siguin de titularitat privada o de titularitat pública.
Els professionals dels mitjans públics de molts llocs arreu de l'Estat espanyol estan denunciant les pressions gairebé inaguantables en les quals han caigut televisions i ràdios de titularitat pública per part dels governs corresponents, tant a RTVE com a les cadenes autonòmiques o les locals. Sigui quin sigui el signe polític del govern de torn, cauen indefectiblement en la temptació de considerar els mitjans públics com a eines al seu servei, convertint-los en mitjans governamentals. Fins i tot, alguns partits defensen, en l'àmbit estatal, tot allò que deixen de fer en les autonomies on governen. Arran d'això, existeixen un seguit de moviments de defensa arreu de l'Estat encapçalats pels professionals que hi treballen i que lluiten per assolir un model que garanteixi el dret a una informació independent i exercida democràticament. Perquè això sigui possible, cal garantir la independència dels professionals a partir d'una situació laboral i professional digna per a tothom; cal garantir un sistema d'elecció dels càrrecs que sigui democràtic, plural i consensuat per les forces polítiques i socials; cal garantir una gestió adequada amb uns recursos suficients; i cal garantir uns continguts de qualitat. I, sobretot, cal aconseguir la implicació de la societat i arribar a un consens general entre ciutadans, polítics i professionals de la comunicació per establir quin ha de ser el model, com s'ha de gestionar i com s'ha de controlar per tal de garantir un element tan indispensable com és el dret a una informació veraç i independent.
El clima de consens entre les forces polítiques viscut a Catalunya des de 1999, fruit del moviment dels professionals en defensa de la independència dels mitjans púbics, s'està trencant a causa dels darrers intents, per part del Govern de la Generalitat, de recuperar el control. L'últim ha estat l'anunci de desplaçar el director de l'Informatiu nit de TV3, Carles Francino, cosa que finalment no ha succeït: Miquel Puig ha fet prevaler la raó professional per damunt d'altres valoracions, la qual cosa s'ha de valorar molt positivament. Però encara queda molt per fer.
Aquest podria ser un bon començament, un pas endavant que obri la porta al diàleg, al convenciment per part dels polítics que tenen davant seu l'ocasió de demostrar que els seus objetius no són només paraules, sinó fets que estan disposats a defensar en favor del progrés social i del reconeixement de tot allò que integra un sistema democràtic i plural. Des d'aquí una crida a la intel·ligència i al savoirfaire democràtic de les forces polítiques, a l'aportació dels professionals i a la implicació d'una societat que ha d'entendre que els mitjans públics són cosa de tots. La credibilitat dels mitjans públics és la que està en joc.