Surt al carrer.
Botigues tancades.
Locals buits.
Parets implorant.
Persones esperant una trucada.
Persones esperant una resposta.
Tornem a les paraules.

M'agradaria haver viatjat més durant la meva vida. No sé perquè, he viatjat poc.

Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres.
Treballa, treballa, treballa, treballa, treballa.

Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres.

Sensacions oposades.
Solitud.
Vida.
Mort.
Malaltia.
Admiració.
Por.
Mirades.
Silencis.
Llum.
Somriures.
Plors.
Fred.
Carícies.
Cures.
Ajuts.
Persones.
Humanitat.
...
...

És difícil entendre que tots hem de morir.

Demà ja no et tornaré a veure.
Mai més.
El teu record.
Així de cop.

Jo no m'imaginava que aquell somriure seria l'últim.
Dolor.

Va arribar un moment que sortia de la feina i entrava en qualsevol centre de salut
de la ciutat, era l'únic lloc on la gent estava aparentment tranquil·la.

Els peus estaven quiets també.

El fet és que tal com estan actualment les coses a les empreses periodístiques em veig obligada a fer la feina amb la càmera d'un mòbil.

En concret un i-phone de... 2 megapixels.