Formo part de les professionals de la comunicació, que com a free-lance abans i com a emprenedora avui, estem acostumades a conviure amb la paraula crisi des de fa molt de temps. Mai he gaudit del privilegi de sentir-me periodista com cal, i de treballar integrada molt de temps en un mitjà de comunicació, i segurament per això el Col•legi ha estat des de sempre un lloc per trobar-me a vegades amb els meus companys i companyes.
Recordo una crisi de debò, fa molts anys, poc abans de finalitzar la carrera, i quan el Col•legi encara no era tal, i semblava que anava a tancar les seves portes definitivament... però va renéixer i va créixer alimentant i i afavorint la il•lusió de que la nostra era una professió tenia una funció social de canvi.
Com deia un dels companys de la candidatura anomenada "continuista" : "Ara és el moment d’arremangar-se, de treballar per resistir l’envit que estem patint tots plegats. I és en aquest context on hem de reivindicar la figura del Col.legi", però estar d'acord amb ell, no vol dir que estigui d'acord completament amb la seva candidatura... Crec que, com molts i moltes, votaré les "persones" que consideri més adients, i el que no voldria es que perdessin aquesta possibilitat de llistes obertes.
No entenc la polèmica que s'ha posat en marxa sobre el bar, perquè segons la meva modesta opinió, el tema és molt més profund. Volem seguir sense tenir un veritable local social, o deixar que tot segueixi igual... sense fer cap tipus de reforma? En una cosa estic d'acord amb la candidatura renovadora: el Col•legi està anquilosat i la veritat, crec que malgrat dels esforços de les últimes Juntes de Govern, mai ha estat útil per als companys i companyes en situació precària, ni per a les noves fornades de llicenciats que accedeixen al mercat laboral en una situació d’extrema fragilitat. La veritat és que no trobo propostes concretes en aquest sentit per part de cap de les dues candidatures, perquè cap de les dues planteja una renovació interna de la institució.
Us heu fixat que el Col•legi disposa d'un personal, i que en molt casos ningú veu molt clar què fan, a banda d'una xerradeta per aquí i una altra per allà? Semblen un funcionariat privilegiat amb horaris i dedicació mínima... Caldria que la productivitat i l’exigència fos més visible. Cal reconèixer que no es pot posar tot el personal (tant del bar com del Col•legi) en el mateix sac, i precisament el CIPB, el Centre Internacional de Premsa de Barcelona, que sembla deficitari, és on precisament es nota una veritable feina continua i renovadora.
No perdem l’oportunitat d'aprofitar el bo que hi ha i de "canviar" veritablement per dins una institució amb molta activitat mediàtica -i això està molt bé- però que viu d'esquenes a la professió. Cal recuperar la il•lusió que pot canviar les coses des de dintre, perquè el nostre protagonisme por anar més enllà de ficar el nostre vot en una urna...